Mots perduts: esbravar

Arriba un punt que un necessita treure a l’exterior tota la ràbia, odi, enuig… de fet, diuen que guardar-ho a dins encara és pitjor. A això molts li diuen ·”desfocar-se” (mot d’ús més general), però també existeix la forma més poc usual “esbravar”, que de cada pic sentim manco. 

Significat: 

1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar.

2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d’unió amb la pell; cast. desbravar.

3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. 

4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar.

Grafies documentades: “Vaig haver de callar molt, acotar el cap i mirar d’estar bé amb tothom. I també perquè passava pena, ja més endavant, que no fessin mal als meus al•lots, comprens? No em queda molt de temps, aposta en volia xerrar ara, perquè mai em vaig poder esbravar”. (Entrevista a Jaume Sitges Antich “Morret”, Son Macià, 1927, revista Cent per Cent, enllaç)

Etimologia:  segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau

(Fonts: Alcover-Moll)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada