Entorn: Perfums d’estiu/ i 3 – Olivarda

Olivarda (Dittrichia viscosa)

“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”.

Aquesta adaptació lliure d’una etiqueta de vi es podria fer passar per un intent de descripció del perfum de l’olivarda. Un perfum que no sempre resulta agradós per a totes les persones. Una de les cançons diu: No vos ‘namoreu, amor,/de cap fadrina gallarda/ que és com la flor d’olivarda/ molt guapa, i dolenta d’olor .

En el nostre entorn es considera una mala herba, però es veu que, en altres indrets, és apreciada per extreure’n un oli essencial.

Segons mostra un enllaç de Menuda Natura, a més de les seves condicions medicinals – la pàgina Herbari virtual de la UIB, tan sols assenyala la condició “aromàtica”-, al ser planta hostatjadora de diverses espècies d’insectes, pot resultar beneficiosa, entre altres, per combatre la tuta de la tomatiguera.

Informacions
Cançoner 2.0
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada