A vegades, si més no a certes edats, la memòria es torna punyetera. Tant li és silenciar on has deixat unes ulleres o la cartera com aportar mots coneguts però que fa temps que no havies sentit.

Pellucant les tomàtiques de ramellet, boca closa parlava amb mi mateix: -Hi hauré de passar les ovelles, ja només queda repussall.
Repussall!, paraula utilitzada adesiara pels pares. Des de fa temps ni sentia ni ultilitzava

El DCVB mostra:

REPUSSALL m.
Rebuig, la part inferior que resta d’un conjunt (Ripollès, Ribes, Lluçanès, Mall., Men.); cast. desecho, rezago, rescaño. El baratillero… arreglava el repussall de mirallets y llibres vells, Oliver Obres, ii, 14.
Var. form. (dial.): regussai (Espargits com a regussay de molinada encesa, Ignor. 44); repussalla.
Fon.: rəpusáј (or., bal.); rəɣusáј (mall.).
Etim.: sembla derivat del llatí repulsare, ‘rebutjar’.