Mots perduts: encontrar

Sovint la meva padrina deia l’expressió “l’he encontrat aquí, allà o allà deçà”. I jo, principiant estudiant filòleg, amb la vanitat típica de la joventut, sempre li deia: “Padrineta, per favor, que això és un castellanisme”. I ella em responia “sempre ho hem dit així per aquí…” i bona raó tenia. Un dia se me va ocórrer cercar-ho al diccionari del savi Alcover i quina sorpresa va ser la meva quan vaig descobrir que la padrina tenia tota la raó, que de castellanisme tenia poca cosa i era una paraula ben nostrada. Tenia ben guanyades unes disculpes!

Significat: 

1) Veure o topar una persona o cosa que camina amb una altra que li apareix al seu pas

2) refl. Concórrer en un mateix lloc dues o més persones o coses

3) Veure una persona o cosa en un determinat estat o situació.

4) refl. Estar una persona o cosa en un determinat estat o una situació

5) Arribar a descobrir allò que es cercava.

6) refl. Topar-se dues persones o coses que es mouen en direcció oposada.

7) tr. o refl. Escometre, anar hostilment a topar amb algú.

Grafies documentades: Cavallers particulars… feyan ronda… encontraren un bandetjat en la vila de Sóller, doc. a. 1666″ (Hist. Sóller, i, 559)

Etimologia: derivat del llatí contra ‘contra, envers’; segurament ja hi havia un verb llatí vulgar o romànic primitiu *incontrare.

Curiositat: en Guillem Pont, company de secció, ja havia posat en certa manera el mot (l’encontre), però més centrat en la forma religiosa de processó. En el meu cas he desenvolupat més el verb (encontrar) sense tenir en compte la part religiosa que ja havia desenvolupat el bo d’en Guillem.

(Fonts: diccionari Alcover Moll)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada