Mots perduts: delobí

Ja ho hem comentat altres vegades, però va bé insistir-hi. Les entrevuistes de Rafel Perelló a diverses persones grans resulten una delícia. De banda destapar les nostres arrels deixen testimoni del vocabulari perdut.

La darrera de les entrevistes publicades la va fer a Pedro “de Son Gener”, que tenia padrins llorencins, els de sa Begura.

A l’entrevista en surten uns quants de mots perduts. Si hagués sentit “delobí” en una conversa segurament el desconeixement m’haguès empès a pensar que era una errada involuntària (anava errat!).

(També surt com a variant a la veu “diluvi”)

El DCVB mostra:

DELOBÍm.
|| 1.Pluja molt abundant, inundació (Mall., Men.); cast. diluvio. Deus… revelà-li en qual manera Noè fo en la arca e con fo lo delobí, Llull Doctr. Puer. 69, 3. Molts de trons y aygua que fonch un delobí, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 143). Aquest pich serà… aygua de bambolla o un delobí desfet que mos xumor la pell, Penya Mos. iii, 124. Especialment: a) Irrupció de l’aigua produïda per la pluja excessiva dins els camps (Ciutadella); cast. avenida. Deluvís com es de l’any deu que’s va endur a la mar sa terra de tots es canals, Benejam, Ciutad. 50.
|| 2. fig. Multitud o gran massa en moviment accelerat (Mall.); cast. avalancha. Quant en Juanet va colombrar tanta gernació… va dir: Hala, Bufim, tu que feyes moldre es molins des Molinar, a veure si atures aquest delobí de gent, Alcover Rond. i, 17.
Fon.: 
dəloβí (Manacor); dəluβí (Ciutadella, Llofriu).
Etim.: 
de diluvi, alterat pel canvi d’accent.

Imatge de Google/El diluvi universal

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada