Entorn: Dues lianes

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant.

De fet, les lianes (seguint Mancuso) són una evidència del moviment de les plantes i de la manera en que utilitzat recursos naturals com el vent i el desenvolupament de resistents circells mostren habilitats per trepar i arribar a formes i cims insospitats.

Les més habituals del nostre entorn, de banda l’heura (Hedera helix) en els jardins, que es dóna de forma espontània en alzinars i roques de la Serra de Tramuntana, son l’aritja i la vidalba.

De l’aritja n’hi ha dues subespècies (Smilax aspera i Smilax aspera baleàrica), aquesta segona endèmica de les Illes Balears, amb petites diferències que, a més segons el terreny, poden presentar formes diverses. Per exemple, recordo haver-ne vistes a la Serra que tenien forma de coixinet de monja.

De vidalba, també n’hi ha vàries subespècies. De la mateixa manera que podem trobar aritja a qualsevol ullastrar del nostre entorn i en destaquen, en època de fructificació, els raïms de bolletes vermelles, podem trobar vidalba estesa sobre parets partioneres i en destaquen les flors cotonoses per facilitar la dispersió de llavors amb el vent.

En una de les fotografies que es presenten es detecta una certa singularitat, l’entrunyellat d’aritja i vidalba. (El que no sabem encara si és o imposició d’una sobre l’altra)

Informacions:
Herbari virtual: Aritja, vidalba
Menuda natura: Aritja, vidalba
Viquipèdia: Aritja, vidalba

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada