Mots perduts: jovençà

Si bé el seu derivat jove és un mot ple de força i ben vigent no podem dir el mateix del mot que ens ocupa avui (jovençà), almanco en el sentit de “recent casat” (sí com a sinònim de jove). 

Significat: 

1.Casat de poc; el qui està dins el primer any de matrimoni (Manacor, Llucmajor, Santanyí); cast. recién casado.

2. Persona jove, núbil (Barc., Palma, Alaró, Binissalem); cast. mozo, moza. 

Grafies documentades:  “I an es dos jovensans que los prova de tot sa nova vida”, Alcover Cont. 33.

Etimologia: del llatí vulgar *iuvenciānu, derivat de iuvencu, ‘jovenet’.

Curiositat: Al diccionari Alcover Moll he trobat aquesta cançó popular amb aquest mot, la qual reflecteix el masclisme propi d’aquell temps (i malauradament encara vigent a moltes cases):  «Jovençà, ¿com vos campau | amb sa vostra jovençana? | De set dies sa setmana, | diuen que sis la tupau | i s’altre la barrejau. | ¿Quin possible és viure sana?» (cançó pop. Manacor).

(Fonts: Alcover-Moll)

Aquest article s'ha catalogat com a General per Pau Quina Jaume. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada