Mots perduts: soscaire

Antany mot molt utilitzat en el nostre entorn en la darrera de les accepcions.  Qui tenia un accident havia tingut un soscaire; també qui havia tingut una malaltia greu o qualsevol altre negatiu imprevist

Es un d’aquells mots dolços de pronúncia però de contingut no desitjat.

El DCVB mostra:

SOSCAIREm.
|| 1. Corda que es tira de costat per evitar que se’n vagi i assegurar un peu dret, puntal o bastiment, entre mestres de cases (Mall.).
|| 2. La part per on la vela expel·leix el vent (Men.); cast. socaire.
|| 3. Cas imprevist i que trastorna (Empordà). «Se guarden les coses per un soscaire que mai vingui». Es el soscayre tan fort que va tenir, axò, Girbal Pere Llarch 236.
|| 4. Accident desgraciat, contrarietat (Mall.); cast. contratiempo, percance. Déu l’alliber d’altres soscayres més grossos, Ignor. 70. Abans de posar-se en marxa el vapor, el senyor Mandilego ja havia tengut una mica de soscayre, Oliver Obres, v, 229.
Fon.: 
suskáјɾə (or., men.); soskáјɾə (mall.).
Etim.: 
sembla compost de sots caire, ‘sota caire’, com sembla indicar-ho l’expressió sots cayre de Turquia que es troba en aquesta frase: Que sots cayre de Turquia | nos leuaua la corrent, Cobles Tristor. En l’accepció || 2 cal considerar un creuament de soscaire amb socaire.

Imatge de Google

Un comentari a “Mots perduts: soscaire

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada