EC 5 Qui ho mana?

Justificació:
-Es segueix en la línia de les ingerències que, de manera inconscient, es donen en el nostre cervell. La finalitat és mostrar que no sempre som tan equidistants, raonables i humans com ens pensam
-Serveix tant per entendre fets i actuacions del passat com d’ara mateix.
-Un controvertit experiment universitari, citat en múltiples publicacions referides al comportament humà.

Experiència:
Stanley Migram. Professor de la Universitat de Yale demanà voluntaris de totes les professions i condicions socials per, pagant, fer un experiment.
Feren creure a una quarantena de persones que els havia tocat en sort ésser “professors” que havien de corregir, mitjançant doloroses descàrregues elèctriques (de 15 a 450 volts) als “alumnes” (actors prèviament contractats que gemegaven a partir dels 75 volts) si no responien correctament a les preguntes. A cada errada s’havia d’incrementar la intensitat de la descàrrega. Quan algú dubtava, el “director” els convidava a continuar (“No tens elecció, has de continuar”)
Encara que pugui semblar mentida, 25 dels 40 subjectes seguiren aplicant successives descàrregues fins als 450 volts.
Després de repetir l’experiment en diverses ciutats (Munich, Roma…,) va treure una sèrie de sucoses derivades en un treball publicat el 1974:
Primer que a l’hora d’aplicar descàrregues no hi ha diferències entre homes i dones.
Quan “professors” i “alumnes compartien habitació (per efecte de la proximitat) disminuïren les descàrregues de màxima intensitat.
També disminuïen substancialment les màximes descàrregues si l’experimentador donava l’odre i desapareixia.
Alguns es posaren tensos i nerviosos però també n’hi va haver que, seguint les ordres amollaven des descàrregues sense cap signe d’emoció.
I finalment establí dues teories, la del “conformisme” -el grup és el model de comportament- i la de la “cosificació” -la persona es mira a si mateixa com instrument que atèn els desitjos d’una altra persona-.

Font: Suart Sutherland. Irracionalidad: El enemigo interior.
Més informació: Experiment de Milgram

Conclusió/Proposta:
-Tenim arrelat l’hàbit de la obediència. A vegades actuam per obediència sense saber-ho. D’aquí se’n destaca el poder de l’autoritat.
-Qui, amb autoritat, dona l’odre és el responsable de les accions derivades
-Aplicable tant a l’empresa com a la família, a la comunitat local o als fets històrics
-Qui mana no sols és responsable de les seves decisions sinó també de l’exemple que se’n pot derivar del seu comportament.

Imatge de la pàgina Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar (facilitada per Joan Servera Cabrer)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada