EC19 Excitació i respostes

Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua

EC18 Evolució fractal

Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua

EC17 El que creiem que passarà, sol passar

Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua

EC15 Nombre de Dunbar

Justificació:

-La primera referència que en vaig tenir em va resultar sorprenent:. ¿I que passa amb els que diuen tenir 300 o 3000 amics?

-Maturana, a manera d’indicador de les nostres limitacions d’acció, i també per enfocar les possibilitats d’aquesta acció, estenia el braç i assenyalava “la mà arriba fins on arriba, no més”.

-Fins on arriba la nostra capacitat relacional?. Quina és la nostra tribu?. Continua

EC 14 Neuromites

Justificació:
-Els mites, les esteses creences populars fonamentades en informacions esbiaixades, fan part del nostre actuar. (“¿Hem de ser lleials als mites que sostenen la nostra civilització o als fets “demostrats” de la ciència?”, es demana Campbell).
-La ciència no és gens estable, es mou i avança cada dia. “Cada nova troballa de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”, assenyala McTaggart.
-Les neurociències han aportat informacions abans insospitades. Continua

EC 13 Principi de Pareto

Llei 20/80

Justificació:
-“El sol surt per a tots”, “Tots són iguals!” o fins i tot el títol de la pel·lícula de M. Summers (1982) “To er mundo e güeno!” es podrien erigir en paradigmes d’un generalitzat pensar horitzontal.
-L’amanida, oficial i suposada, “igualtat de drets i deures” també ens porta a aquest pensar igualitari.
– Però els fets i la ciència, com el Principi de Pareto, també conegut amb el nom Llei 20/80, entre d’altres, demostren que aquesta pretesa igualtat horitzontal no és del tot certa. Continua

EC12 Mentides i enganys.

Mentides i enganys (L’oronella i les seves cries).

Justificació:

Adesiara la naturalesa et fa regals. L’observació de la conducta de “la vella” -no vaig poder destriar si eren els dos membres de la colla o sols la mare- alimentat tres oronelletes -per a nosaltres “nonelles joves”- va traslladar el pensar al que, fa anys, havia llegit en el conegut llibre “El gent egoista”.

Segurament feia poc que havien abandonat el niu, vull dir que ja volaven -altrament no haguessin pogut arribar a la branca morta del lledoner que hi ha just davant ses cases- però encara no disposaven de l’habilitat d’anar a caçar, soles, els mosquits per alimentar-se, Continua

EC11 La campana de Gauss

Justificació:

Una activitat recent amb infants de l’escola referida a jocs tradicionals, involuntàriament, em va transportar el record de les, ja velles, experiències laborals i en concret a l’intent, no sempre reeixit, de convèncer als aleshores caps de zona que les persones, en la realització d’aspectes puntuals i concrets es solen distribuir segons la campana de Gauss o, per fer-ho més gràfic, de forma semblant a una “esquena de cavall”. (A vegades he tengut la temptació de redactar un farcell de relats curts relatius a aquelles experiències, però el tema, encara tova) Continua

EC/10 – Opinió dels companys

(Altres possibles títols: força del grup o sentir-se important)

Justificació:
-Amb les noves informacions, a vegades, es tomben mites. En aquesta ocasió aquell conegut “res millor que universitat d’anomenada, amb bons professors!”.
-Aquesta nova informació va servir de tema de debat amb una mare preocupada per la tria d’universitat de les seves filles. (Val a dir que no crec que aconseguís fer-la canviar d’opinió).
-Em resultà un descobriment sorprenent. Continua

EC9 Com allargar la vida?

També conegut amb els noms “investigació de Snowdon” o “cas de les monges”

Justificació:
-Adesiara detectam que, amb intervenció de múltiples circumstàncies, no totes les vides són iguals.
-Cert és, també, que sols podem actuar fins on ens arriba la mà. Vull dir que, per exemple, si volem intentar millorar el desastre climàtic que sembla que ens arriba, tan sols podem fer tres coses: posar esment en la petjada energètica que cada un de nosaltres, deixa; reciclar bé afegint-hi les altres R (reduir i reutilitzar); i pensar molt bé a quina formació política regalam el vot. Continua

EC/8 – “Errada de disponibilitat”

O jutjar basant-se en la primera cosa que ens passa pel cap.

Justificació:
-No passa cada dia, però alguna vegada ens podem demanar “i jo perquè pens el que pens?”.
-Una “primera impressió” pot derivar d’una intuïció, de la conversa amb una persona propera, d’una experiència emmagatzemada… i afecta a tot el raonament. Continua

EC/7 – El llit de Procust

En aquest cas no es presenta, com sol ser costum en aquesta sèrie EC de Card.cat, una investigació universitària, sinó un concepte que arrela en la mitologia grega.

Justificació:
-L’època d’exàmens ens recorda que, adesiara, independentment de la personalitat que hom tengui, tothom ha de passar per un mateix sedàs. El procés uniformador de l’escola, per exemple, és assenyalat i desmuntant per múltiples teòrics i professionals. Des de Francesco Tonucci -a qui li hem manllevat el preciós dibuix que acompanya l’escrit- fins al mediàtic Ken Robinson.
-L’efecte Procust, es pot aplicar, també, a manera de reflexió, en un vessant personal: de quina manera passam pensament i les posteriors accions, pel sedàs del desig o de la conveniència personal.
-I també en molts d’altres entorns: empresa, religió, política… si no t’adaptes a criteris et tallen els peus i/o el cap. Acostumam a menysprear i bandejar la persona que sobresurt Continua

EC 6 L’experiment d’Asch

Justificació:

-Tema recurrent que sol sortir a les sèries d’educació d’adolescents. L’educadora pacte amb els present perquè diguin que la cartolina és vermella essent blava I el darrers que arriba, que no està en el joc, l’arriba a veure del color que diuen els altres.

-Lliga amb el “No rompan filas” de Browning comentat anteriorment:

-El grup ens condiciona més del que pensam. Continua

EC 5 Qui ho mana?

Justificació:
-Es segueix en la línia de les ingerències que, de manera inconscient, es donen en el nostre cervell. La finalitat és mostrar que no sempre som tan equidistants, raonables i humans com ens pensam
-Serveix tant per entendre fets i actuacions del passat com d’ara mateix.
-Un controvertit experiment universitari, citat en múltiples publicacions referides al comportament humà. Continua

EC 4 No destaquis!. No surtis del grup!

Justificació:
-Amb un “tothom ho fa” a vegades intentam justificar una conducta que sabem que no és encertada. (Per exemple deixar fems a fora vila o avançar en una cua).
-D’un calatge molt més profund és intentar entendre les motivacions i actituds de les persones veïnes, llorencines, en els desastres de 1936. Un desastres que, com tots sabem i adesiara ens recorden els que treballen la Memòria històrica, encara cuegen. Continua

EC 3 L’efecte Pigmalió

Justificació:
-He de confessar que quan vaig veure el rètol “Pigmalió, centre d’aprenentatge” que Núria Llull posà al seu espai laboral em va provocar complaença, una certa satisfacció interior. De sobte la memòria em va transportar a finals dels anys 80 del segle passat on mitjançant pel·lícules americanes -mal doblades en sudamericà- encetàrem aspectes de formació informal a l’empresa on treballava. L’efecte Pigmalió era un dels missatges clau que volíem transmetre als director d’oficina.
-Cert és que Pigmalió, la recreació del mite grec on l’escultor resta tan enamorat de la seva obra que li arriba a donar vida pròpia, és una obra de teatre de Bernard Shaw (1912), estrenada el 1956 i que posteriorment (1964) es va adaptar per al bell i premiat musical My Fair Lady. Continua

EC2 – “Masculinitat precària”

Justificació:
-Seguint amb la mateixa font de la nota anterior sorgeix el tema de la “masculinitat precària”, aquesta necessitat generalitzada que tenen els homes de fer ostentació del seu estat masculí.
-No cal anar gaire lluny per escoltar una conversa de cafè, un acudit o un comentari masclista en qualsevol reunió de més de dues persones. Fins i tot en els cas en que aquestes persones de l’esmentada conversa o reunió es declarin formalment partidaris de la igualtat. Continua

EC1 – Papers i gustos

Justificació:

-Des del naixement sembla com si ens hagués tocat jugar un determinat paper. Nins blau, nines rosa. Un costum vell que encara perdura -basta mirar qualsevol catàleg de juguetes-. que s’haurà de rompre si s’aspira a treballar la igualtat.

-A més, en el nostre cas, la formació de moltes de les padrines -no cal insistir en la transcendència formativa de la padrina materna- deriva de la moda del seu temps on hi tenia un important pes l’ideari de la Secció Femenina. Per sintetitzar-ho i amb paraules de Pilar Primo de Rivera: A través de toda la vidala misión de la mujer es servir. Cuando Dios hizo el primer hombre, pensó: ‘No es bueno que el hombre esté solo’. Y formó la mujer, para su ayuda y compañía, y para que sirviera de madre. Continua