La força de les paraules

Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua

EC 30 El que s’hauria d’ensenyar

En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.

Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.

No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua

EC 29 Més llengua

Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.

Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua

EC 28 El teorema de Bell

Justificació.
-La veritat es que ara mateix, després d’indagar -una mica- el que ofereix la xarxa sobre el Teorema de Bell he quedat marejat com una sopa.
-El teorema diu: “Cap teoria física de variables ocultes locals pot reproduir totes les prediccions de la mecànica quàntica” (Es poden consultar ampliacions a Viquipèdia, a eldefinido.cl… entre altres.
-Alguns consideren que és l’aportació més revolucionària del darrer segle per la significança que te en relació a l’Univers conegut. Continua

EC 26 Experiències!

Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua

EC 25 Decidir, controlar…allarga la vida.

Justificació:
-Es coneguda la sentència: “tothom s’oposa al que s’imposa”.
-Tots coneixem persones que després de treballar de jornalers en una empresa, amb el temps decidiren fer-se independents per crear la pròpia empresa. (També en coneixem que no volgueren assumir riscos i treballaren tota la vida a sou).
-Les empreses procuren fidelitzar els seus empleats, fent que sentin els colors de l’empresa; per això, per evitar fugues dels bons treballadors, normalment hi destinen recursos.
Em va semblar il·lustradora l’experiència que es presenta. Es pot aplicar a molts àmbits de la vida: municipi, entitats i associacions, empreses…

Experiència: Continua

EC24 “Chemombo”

Justificació:
-Per què parlant en mateix idioma no sempre ens entenem?. O millor dit, ¿per què entenent les paraules no som capaços de comprendre el missatge?
-La comunicació humana, un tema estudiat i apassionant… però d’aplicacions complexes.
-De banda l’engany, la voluntat de sortir-ne amb la meva, les mentides interessades…¿Quines són les variables que enterboleixen la comunicació?
-Hi ha varis exemples, maneres i formes de presentar les divergències entre el missatge que vol emetre la persona emissora i el que pot entendre la persona receptora. Avui “Chemombo”. Continua

EC22 – Efecte halo

Justificació:
-En un entorn local -poble o comunitat- les apreciacions deriven de fets concrets que després es generalitzen (és bon al·lot perquè és amable o és viu perquè, aparentment, ha fet fortuna)
-Els qui treballen per superar els missatges tradicionals rebuts per la família i l’escola ja saben que no tot el que sembla és i que dos més dos no són sempre quatre. Continua

EC 21 Fem barrina?

Justificació:
-D’alguna manera seria una reflexió complementària a la del comentari anterior (Som bo/bona)
-Ajuda a entendre la dificultat de les barrines, d’arribar a un equanimitat contracte bilateral quan es tracta de comptrar, vendre, llogar un bé que ja figura a la llista dels “nostres bens”.
-Ens situa en un entorn de desequilibri, des del moment en que ens enamoram del que tenim perdem de vista el que seria el “preu just i equilibrat”. Continua

EC20 Som bo/bona!

Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu. Continua

EC19 Excitació i respostes

Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua

EC18 Evolució fractal

Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua

EC17 El que creiem que passarà, sol passar

Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua

EC15 Nombre de Dunbar

Justificació:

-La primera referència que en vaig tenir em va resultar sorprenent:. ¿I que passa amb els que diuen tenir 300 o 3000 amics?

-Maturana, a manera d’indicador de les nostres limitacions d’acció, i també per enfocar les possibilitats d’aquesta acció, estenia el braç i assenyalava “la mà arriba fins on arriba, no més”.

-Fins on arriba la nostra capacitat relacional?. Quina és la nostra tribu?. Continua

EC 14 Neuromites

Justificació:
-Els mites, les esteses creences populars fonamentades en informacions esbiaixades, fan part del nostre actuar. (“¿Hem de ser lleials als mites que sostenen la nostra civilització o als fets “demostrats” de la ciència?”, es demana Campbell).
-La ciència no és gens estable, es mou i avança cada dia. “Cada nova troballa de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”, assenyala McTaggart.
-Les neurociències han aportat informacions abans insospitades. Continua

EC 13 Principi de Pareto

Llei 20/80

Justificació:
-“El sol surt per a tots”, “Tots són iguals!” o fins i tot el títol de la pel·lícula de M. Summers (1982) “To er mundo e güeno!” es podrien erigir en paradigmes d’un generalitzat pensar horitzontal.
-L’amanida, oficial i suposada, “igualtat de drets i deures” també ens porta a aquest pensar igualitari.
– Però els fets i la ciència, com el Principi de Pareto, també conegut amb el nom Llei 20/80, entre d’altres, demostren que aquesta pretesa igualtat horitzontal no és del tot certa. Continua