Sembla que, com éssers socials que som, resultam ben influenciables. Basta mirar el tipus de roba o el calçat que portam, el que aquí consideram “normal”, el que s’usa o el que menjam.
Ens deixam rentar el cervell?. Segurament no arriba a tant, però convé espavilar.
Daniel Goleman el conegut autor de “Inteligència emocional”, a “Focus”, conta l’anècdota de les panses. Una curiosa introducció al mindfulness.
Hi ha qüestions que em semblen curioses: ¿Per què en situacions de tensió, a l’escriure, he da canviar la regularitat de la lletra?. ¿Per què una acció i/o opinió que sembla lògica quan la fa una persona estimada, no em sembla tant lògica si prové d’una persona desconeguda? ¿Per què em semblen més brutes les entrades que fa l’equip de futbol contrari, que les que fa el “meu” equip?…Res, coses de desenfeinats! Continua
Es una tècnica de Susana Bloch (Directora d’investigacions del CNRS de França) per entrenar actors a través de la biologia -respiració, posició corporal…- de les emocions.
El posicionament emocional condiciona la raó i les accions.
En quina de les sis emocions em trob ara mateix? Continua
Es possible augmentar la massa muscular sense fer exercici físic?
Encara que sembli mentida sembla que la ciència, la ciència del cervell, assegura que si. El pensar també pot modificar el cos Continua
Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor? Continua
Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua
En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.
Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.
No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua
Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.
Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua
Justificació.
-La veritat es que ara mateix, després d’indagar -una mica- el que ofereix la xarxa sobre el Teorema de Bell he quedat marejat com una sopa.
-El teorema diu: “Cap teoria física de variables ocultes locals pot reproduir totes les prediccions de la mecànica quàntica” (Es poden consultar ampliacions a Viquipèdia, a eldefinido.cl… entre altres.
-Alguns consideren que és l’aportació més revolucionària del darrer segle per la significança que te en relació a l’Univers conegut. Continua
Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua
Justificació:
-Es coneguda la sentència: “tothom s’oposa al que s’imposa”.
-Tots coneixem persones que després de treballar de jornalers en una empresa, amb el temps decidiren fer-se independents per crear la pròpia empresa. (També en coneixem que no volgueren assumir riscos i treballaren tota la vida a sou).
-Les empreses procuren fidelitzar els seus empleats, fent que sentin els colors de l’empresa; per això, per evitar fugues dels bons treballadors, normalment hi destinen recursos.
Em va semblar il·lustradora l’experiència que es presenta. Es pot aplicar a molts àmbits de la vida: municipi, entitats i associacions, empreses…
Experiència: Continua
Justificació:
-Per què parlant en mateix idioma no sempre ens entenem?. O millor dit, ¿per què entenent les paraules no som capaços de comprendre el missatge?
-La comunicació humana, un tema estudiat i apassionant… però d’aplicacions complexes.
-De banda l’engany, la voluntat de sortir-ne amb la meva, les mentides interessades…¿Quines són les variables que enterboleixen la comunicació?
-Hi ha varis exemples, maneres i formes de presentar les divergències entre el missatge que vol emetre la persona emissora i el que pot entendre la persona receptora. Avui “Chemombo”. Continua
Justificació:
-Perquè hom sent com a seus determinats colors que defineixen un equip de futbol malgrat un entorn anvers?
-On arrelen els nostres convenciments?
-Per què mantenim al llarg dels temps unes mateixes creences?
-Per què la controvèrsia en els debats enforteix el nostre posicionament? Continua
Justificació:
-En un entorn local -poble o comunitat- les apreciacions deriven de fets concrets que després es generalitzen (és bon al·lot perquè és amable o és viu perquè, aparentment, ha fet fortuna)
-Els qui treballen per superar els missatges tradicionals rebuts per la família i l’escola ja saben que no tot el que sembla és i que dos més dos no són sempre quatre. Continua
Justificació:
-D’alguna manera seria una reflexió complementària a la del comentari anterior (Som bo/bona)
-Ajuda a entendre la dificultat de les barrines, d’arribar a un equanimitat contracte bilateral quan es tracta de comptrar, vendre, llogar un bé que ja figura a la llista dels “nostres bens”.
-Ens situa en un entorn de desequilibri, des del moment en que ens enamoram del que tenim perdem de vista el que seria el “preu just i equilibrat”. Continua
Justificació:
Alguns assenyalen que si la població mundial és de 7.800 milions de persones, idò hi ha 7.800 milions de maneres de entendre el món i veure la “realitat”.
Parlam, idò, de termes generals.
La majoria pensam ser una mica millors que les altres persones que ens volten. Un jo en sé més que tu. Continua
Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua
Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua
Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua