L’anagrama, realitzat per Miquel Rosselló (Capirró) i, tal vegada, una mica inspirat en l’anagrama del Club Llevant d’Artà que ens portava quatre anys d’avantatge, ho diu gairebé tot.
A la part central sota el nom amb lletra de tipologia clàssica el mateix card que l’Editorial Moll havia utilitzat, en vermell, a la portada de “Flor de Card” la contarella de Mn. Salvador Galmés en la reedició de 1949. Tota una declaració de principis, tant pel que fa al localisme com el refernt al far que havia de ser Mn. Salvador Galmés.

A la part superior, descansant sobre el llom dún llibre, indicador de biblioteca, la caràtula, relativament optimista, del teatre grec engalanada amb un brot de llorer, tot referit a les arts escèniques.

Darrera del llibre la paleta del pintor amb tes pinzells, referència directe a l’art.

I finalment les anelles olímpiques, en referència als esports alternatius que teníem per messions destapar, amb la intenció d’eixamplar el monocultiu futbolístic. (Poc abans, encara essent batle Tomàs Rosselló havíem aconseguit la seva autorització per pintar unes retxes blanques i posar una xarxa a la inutilitzada pista de patinatge que hi havia a “es Moleter” per poder-hi jugar a tennis).

Vist ara mateix, amb la perspectiva del temps, i atesa la nova empenta a la Banda sorprèn la manca de referència a la música. Crec recordar que l’anagrama del Club Llevant d’Artà mostrava una lira. Segurament, en el moment de confeccionar l’anagrama no es considerava, encara tal possibilitat o bé es considerava que la música ja hi era de forma implícita.