EXPOSICIÓ RECOMANADA

Front a l’art, tothom pot sentir la necessitat d’expressar el seu parer. Per la meva afició a fer-ho i perquè pens que pot interessar a algú, vull iniciar a Card.cat una secció que anomenaré “Exposició recomanada”, amb la intenció de poder comentar  exposicions realitzades a Mallorca que es puguin visitar.

El que m’interessa és que hi hagi espectadors per a l’art, eixamplar el ventall de receptors, de persones capaces de percebre i de gaudir de l’art i contribuir a fer-lo més assequible. Aquesta és la meva intenció i aquí teniu el primer escrit.

MAR RIPOLL, “Configuracions primàries”

Fins el 29 de juliol podeu gaudir a l’Auditori de Sa Màniga d’una exposició de Mar Ripoll, guanyadora del Certamen de Pintura de Son Carrió el 2019. L’artista ens introdueix a l’exposició atenen a la definició del títol: “Configuració” com acció de configurar, com a forma particular d’una cosa que ve determinada per la disposició de les parts que la componen i “Primària” com els elements primaris de tota obra pictòrica sense els quals no es podria iniciar, i que segons Kandinski són el punt, la línia i el pla.

Per aprofundir en la seva obra teniu l’escrit realitzat per la pròpia artista i que podeu trobar si visitau l’exposició.

El meu escrit pretén ser només una pinzellada del que jo he pogut gaudir i que vull compartir. Diria que na Mar és una artista renovadora, amb una singular manera de fer, amb una obra inquietant on el color, la forma i la matèria es relacionen dins un expressionisme abstracte o informalista. Som conscient que tota classificació pot ser incompleta o injusta però, al meu entendre, això és l’essència de l’art per  les moltes possibilitats  i visions que ens brinda.

Si les formes són elementals, si l’expressivitat surt a través d’elles el primer que noto és que Mar es troba a gust amb la invenció d’aquestes que ens sedueixen per la seva llibertat dins el seu concepte espacial. El resultat és una obra rica amb matisos i detalls d’un gran impacte visual, jo diria que és una reflexió entorn de la percepció, amb uns jocs de perspectiva dins l’espai que donen forma al buit. Una reflexió sobre la imatge i el misteri d’aquesta. En el fons no són més que una part de tot el procés pictòric.

Experimentant amb tècniques i materials es mou en la frontera del que és real o imaginari i precisament per això pens que ens demana una mirada reflexiva sense fronteres que fa la seva obra més complexa i misteriosa on, dins un desordre aparent, hi predomina la fantasia de figures que es mouen per l’espai. Record que algú deia: “No hi ha dubte que l’art contemporani exigeix una mentalitat oberta que sigui capaç de considerar-lo una porta per entrar, més que una finestra per mirar”.

Si entenem els colors com a forma, si aquests expressen sentiments pens que amb els colors de Mar hi guanya la pintura. Una alliberació també del gest i la línia ens porta a formes aparentment abstractes on la presència i absència fa visible el que és invisible. Una manera de fer que ens remet a Kandinski quan diu que: “la forma pot existir independentment com a representació de l’objecte (real o no real) o com delimitació purament abstracte d’un espai o d’una superfície” però “el color no”.

Amb un vocabulari propi i molt personal, on el món oníric i els records hi són presents Mar convida l’espectador a interpretar i reinterpretar allò que veu. Potser per aquesta raó podríem dir que les seves obres adquireixen una vibració especial d’on extreu les màximes possibilitats expressives. Amb unes propostes obertes a reflexions i interpretacions diverses l’espectador ha d’aprendre a mirar per descobrir.

Sens dubte, tot artista crea i aporta visions de la vida, en aquest cas la pintura té vida pròpia, respira… per això s’ha de veure i vos convid a fer-ho.

Antoni Sansó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.