CLUB CARD. Recorda…

Si vares ser soci del Club Card. Si t’han convidat… la proposta és oberta.
Demana hora a Marga Rotger. Telèfon: 673 84 34 50. -Cada dia de 17:30 a 19:00h- de Giralluna i posau-vos d’acord.

Es tracta de contestar solament a tres preguntes:
-Què en recordes? (2/3 idees)
-Què et va aportar( (si es que et va aportar alguna cosa)
-Quin valor afegit penses que va aportar el Club Card a la comunitat llorencina?

CLUB CARD – El procés de l’aniversari

Cercàrem aixoplug en la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar. Després de vàries reunions s’arribà a un principi d’acord entre Espai36, Giralluna i l’Associació Flor de Card.

Espai 36,de banda el contacte amb Giralluna, mirarà de facilitar imatges dels anys setanta del segle passat.
Giralluna, oferirà els seus serveis professionals a totes les persones que havien, fet part del Club Card, amb la finalitat de recollir entrevistes filmades per poder fer un vídeo commemoratiu.
L’Associació Flor de Card, convidarà a les persones esmentades a l’entrada anterior i, tal vegada i segons el que se’n pugui treure, una publicació complementària: interpretació i resum de les entrevistes. Continua

CLUB CARD – L’aniversari

Una vegada conscients de la llunyania i presumpte transcendència de l’aniversari, entre els membres de l’Associació Cultural Flor de Card, es plantejà i es va debatre possibles alternatives de celebració: què es pot fer?, amb quina finalitat?

Es prenen en consideració varies qüestions:

-Totes les activitats del Club Card es mostren, estan publicades a “Flor de Card”. De fet, la revista, al llarg de la primera època (1972-1975) va ser això “Bolletí-revista del Club Card”. Bona part del tot és allà.

-D’altra banda bona part de “Flor de Card” fou digitalitzada per la UIB i és pot consultar a https://ibdigital.uib.es/. Una excel·lent iniciativa. Llàstima que no hi siguin totes. Continua

CLUB CARD – 50 anys

Res surt del no res. Algú ho recorda i comenta, en aquest cas Josep Cortès, sempre atent a les efemèrides: Aquest proper mes de novembre farà 50 anys que es va crear el Club Card.

La simple recordança fa que els caps comencin a bullir seguint la coneguda paradoxa assenyalada per Kahneman: “jo som el jo que recorda encara que és el jo que experimenta que dona sentit a la vida”

Des de l’any 1971 ençà ha plogut molt i també ens ha tocat suportar vuit torrentades de diversa intensitat. Continua

CLUB CARD – L’anagrama

L’anagrama, realitzat per Miquel Rosselló (Capirró) i, tal vegada, una mica inspirat en l’anagrama del Club Llevant d’Artà que ens portava quatre anys d’avantatge, ho diu gairebé tot.
A la part central sota el nom amb lletra de tipologia clàssica el mateix card que l’Editorial Moll havia utilitzat, en vermell, a la portada de “Flor de Card” la contarella de Mn. Salvador Galmés en la reedició de 1949. Tota una declaració de principis, tant pel que fa al localisme com el refernt al far que havia de ser Mn. Salvador Galmés. Continua

CLUB CARD – 1971

El Generalíssim Franco encara vivia i manava. Just havia acabat l’onzè dels seus governs, l’anomenat “tecnòcrata” amb el Nou Ministeri de Planificació del Desenvolupament i Fraga Iribarne en el ministeri d’Informació i Turisme.

Mentre el ja famós Utzon dirigia les obres de Can Lis (Portopetro), posteriorment convertit en santuari de l’arquitectura funcional adaptada a l’entorn. Continua

Relats (capítol 28)

Sa revista Flor de Card va durar se friolera de quaranta anys, amb dos anys d’interrupció, en la qual només es feia una pàgina amb sa cronologia des Poble. En es principi s’editorial se feia entre tots, com que damunt s’ajuntament hi havia lloc, abans de començar-les a imprimir mos dèiem de boca a boca quin dia se feia s’editorial, i tots es que hi volien dir hi deien. Continua

Relats (Capítol 25)

Vàrem dir que a Sant Llorenç venien dos predicadors, el Pare Garcia i el Pare Jaume, el Pare Jaume al contrari que el Pare Garcia, físicament era un homo gran, magre, i guapo, en una paraula, un tio ben parit, i sa meitat des seu públic femení i qualcun des masculí. Cada vespre abans des sermons confessaven, i per cada un que se confessava amb el Pare Garcia, se’n confessaven cent amb el Pare Jaume, així ells tenien molta informació per poder fer es sermons. El Pare Jaume els feia damunt es “Pecat” de sa Carn i vos asseguro que quan havien passat es Missioners hi havia matrimoni que estaven més de mig any sense tocar-se, i dormint en habitacions separades, per por a una ” Temptació “. I això que es Govern donava cada any es premi de sa família nombrosa. Simples contradiccions d’aquell temps.

Continua