En el nostre entorn l’havia sentit en la tercera de les accepcions: “No em venguis amb coverbos” era una manera de manifestar rebuig a les converses sobreres o de dubtosa adaptació a la realitat.
En tot cas les altres accepcions també són recollides a Mallorca.
El normatiu el redueix a la primera de les accepcions: “Narració anecdòtica de caràcter humorístic”
El DCVB mostra:
COVERBO(escrit també coberbo). m.
|| 1. Conversa anecdòtica (Mall.); cast. chascarrillo. Es de lley anar-se’n… a sa Plassa majó, y… després de havé fet un coverbo amb cada carnicé, anà a recaure a sa Pescateria, Maura Aygof. 51. Contar coverbos: contar coses gracioses. Després xerraven, contant rondalles, coberbos, succehits y coses de l’antigor, Galmés Flor de card, 152. No estar per coverbos: no estar de bon humor per admetre converses lleugeres.
|| 2. pl. Converses anormals (de discussió, de reny, etc.); cast. romances, líos. Poch s’avenen | quant semblants coverbos tenen, Penya Poes. 310.
|| 3. pl. Circumloquis, paraules sobreres (Mall.); cast. ambages, rodeos. Tan bones ofertes | me feren tombar | y ab ell ben depressa | vaitx vení a Ciutat | sense més coberbos, Penya Poes. 278.
|| 4. «Superstició o auguri que consisteix en creure que certes paraules sentides casualment en determinades nits de l’any i especialment en la de Sant Joan són oracles que anuncien la ventura o desgràcia de qui les sent» (Un Mall. Dicc.).
Fon.: koβέ̞ɾβo, kovέ̞ɾβo (Mall.); kuβέ̞ɾβu (Men.).
Etim.: del llatí *converbĭum, ‘conversa’.
Aportació de Bel Alemany
Imatrge de Google/Chascarrillo