Torre que domina,
des de l’altura on seu,
la vall, la mar, la brisa,
el pescador l’admira
des de la barca on té el peus.
A la part més alta,
abaix de les testes,
si ens adonam hi ressalta
en una part i a l’altra,
vistós traçat de finestres.
Sos murs, resistents un excés,
que cobrien les estances
de sos nobles cavallers,
hereves i hereus,
criats, criades i cotxers,
ama de claus i ordenances.
Torre enaltida,
que a nostre entorn s’assentà,
es truncà la vida
de noble família
que de les estances fou estadà.
Adversa conseqüència
determinà la noblesa,
confiant sempre amb l’herència,
i no tengués fi la solvència,
ni que arribàs la pobresa.
Potser la nostra generació haurem viscut la decadència d’aquest indret estratègic, i emblemàtic…lamentar-nos serà l’unic que ens quedarà d’aquí a poc si creiem que es protegirà sola.
Salvem sa Punta?
En el nostre municipi hi podria haver una mini Raixa. Seria una vertadera llàstima que s’esbucàs, i està molt danyada, doncs l’extracció de pedra de la cantera que hi ha just darrere la casa l’ha malmenada molt.
Culturalment parlant, és dels edificis més valuosos del nostre municipi. La cavalleria de Sa Punta ja és documentada en el segle XIV (fa 700 anys!!).
Com anècdota, he sentit a dir que l’emperadriu Sissí de Rússia s’hi allotjà (això no sé si deu ser vera).
Joan,
aprofit l’avinentessa, per felicitar-te, a tu i a tots els lectors d’aquest medi.
Sobre el què, na Sissí emperadriu hi va romandre…doneu com a cosa certa; sempre ens resultarà millor creure que es veritat, que posar-ho en dubte, -pensa que de tots els que l’acompanyaren no en deu quedar cap, per desmentir-ho-, i en el pitjor dels casos, es montarà un plet com el de les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa…i sortirem en premsa.
Què en parlin…malgrat sigui malament, però que en parlin.
Molts d’anys