Au de rampinya o depredador?
Àguila o lleó?
Que té més, m’agrada la combinació.
Les dues espècies ens semblen horribles, ens semblen animals sense entranyes, sense cor, quan amb els seus becs, dents i arpes destrossen sense pietat a les seves víctimes. Però giram fulla i ens embaladim veient el vol majestuós de l’àguila o veient el port senyorial del caminar del lleó. També és un acte entranyable l’esforç que fan tots dos per defensar i alimentar a les seves cries, encara que sigui a costa de la vida d’altres éssers vius. I que hi farem? Així és el món i així seguirà, això és la llei de l’embut. No sé qui ho va dir, però molta raó tenia el que digué: El peix gros es menja el petit.
En una ocasiojo esteia asegut ha sa terraza, i vaig veura com ha una mata des veinat, enrevoltant se mata, per demund hi avia totes sas merleras des barrio, fent un escandol, entrant i sortin de sa mata; Mi vaig acosta per veura que pasava, i va ser un choric que havia trobat un niu de merlera en merleratas petitas; Sa meva primera idea va ser dunmen es niu cap a ca nostre, però en molt de pesar meu, el vaig deixa alla, pensant sa natura ha de segui es seu curs, aquets moren per selverne uns altres. Aqui es peix gros tambe se menja es petit. Es sa vida.