Puig Caragoler de Femenies

Després d’uns quants intents fallits de poder combinar es diumenges perquè anàs be poder fer s’excursió amb es trescadors, amb es Puig Caragoler de Femenies ho aconseguirem. I be que férem!, perquè mos ho passarem beníssim i gaudirem d’unes vistes que poques vegades se veuen, amés d’anar per uns caminois que son dignes d’admiració…

Començarem sa nostra tresca des mes de març anant amb es bus fins a s’entrada de sa possessió de Mossa, per sa carretera de Lluc, on en qüestió de minuts varem formar un bon tap de gent entre noltros i devers una dotzena d’estrangers que n’esperaren a una dotzena més i que finalment es sumaren darrera noltros.

Seguirem endavant cap al Coll dels Ases passant per un dels caminois més divertit des trajecte, ja que anàvem pujant vorera de sa muntanya formant una filera com si fóssim formiguetes sense mirar massa per avall perquè hi havia un bon fondal. Finalment arribarem a nes coll on decidirem fer una aturadeta per berenar i veure com desfilaven tots els estrangers (quin més particular que l’altre…) que havien partit a darrera noltros i que deduirem que feien s’excursió cap a nes Puig Roig.

Noltros continuàrem sa nostra caminadeta travessant es Pla des Verro amb una guàrdia aèria de fantàstics voltors que pareixia com si esperessin s’ocasió perfecte en que qualcú travelàs i caigués per poder-se tirar en picat… però al final nomes ens feren companyia. Tot i així, seguint camí a munt, on no estarem del tot segurs de si havíem agafat s’adrecera correcte però a la fí ho trobarem, poguérem arribar a fer cim a nes Puig Caragoler. Una vegada allà, un parell de noltros decidirem descansar 10 minutets mentres que uns altres de més curiosos volgueren pujar damunt al Morro de ses Coves per veure que tal se veien ses vistes des de s’altre angle. Tots poguérem gaudir d’unes vistes impressionants. Poguérem disfrutar veient com ses muntanyes s’anaven esqueixant dins l’horitzó i deixaven pas per veure sa badia de Pollença i part de sa d’Alcúdia.

Quan ens tornàrem a reunir  procedírem a fer el descens ja cap a nes Coll Ciuró on dinarem quedant meravellats de sa forma d’aquesta muntanya. Una vegada feta ja sa menjua inclosos es “nevaditos” (ja es una tradició) i demés llepolies, continuàrem el descens cap a un del caminets que més me va agradar i que amb raó n’Encarna en tenia tantes ganes de passar-hi. Ens referim al camí de l’Urial on travessant una simple barrereta començam a baixar un seguit d’escalons de pedres compostes minuciosament perquè facilitessin el pas, suposam, del bestiar o dels ases i someres que ajudaven a la recol·lecció de les collites.

Finalment i amb bones sensacions varem arribar cap al final de la nostra tresca sortint al camí de Mortitx per tornar cap a cases només amb un ferit d’escarrinxeres.

Gabriel Llabrés i Magdalena Crespi.

Imatges

elstrescadors.blogspot.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.