Guió de Cinema; Història real

Bé, acabàrem enviant el marit d’ella al més enfora possible. Quan me va parèixer que el camí estava lliure de perill vaig anar allà on sabia que tenien el seu niu. A aquelles hores estaven fent allò que és normal en una colla jove, després d’un sopar romàntic i una vetllada de ball. Encara que el moment era molt inoportú varen entendre la gravetat de l’assumpte, m’obriren i deixaren la feina per més tard.

Els vaig explicar la meva trobada amb l’home d’ella i com me l’havia llevat de damunt i que ara era l’hora de planificar la manera de fer-la desaparèixer a ella, perquè pareixia que ell sabés del seu nou amor per devers Cala Millor. Decidírem anar cap a un altre hotel on ella hi tenia persones de confiança i ho férem d’amagat per darrere els cantons. Allà va escriure unes notes a màquina en les quals deia que la seva situació de salut l’obligava a deixar la feina per una temporadeta. El trull va ser llarguet perquè en aquell temps no hi havia ordinadors ni fotocopiadores i amb la màquina d’escriure i el paper carbó només podies fer un màxim de tres còpies. Jo me’n vaig dur tres còpies per posar a l’hotel, en penjarem tres allà on érem i el seu estimat se’n va duu unes quantes per posar als hotels on ella tenia clients.

Ella se’n va anar de l’agència amb la promesa de contar, un dia, aquesta història. Canvià de destí una temporada, però, com podeu veure, la història no s’ha acabat. A la propera entrega un bocí més…

Continuarà…