Després de sentir la noticia de que tancaven l’hospital Joan March, em vaig quedar amb el dubte de saber quin hospital era, però quan vaig veure la foto de l’edifici, em varen venir tot d’una una sèrie d’imatges al cap i també un nom: ‘Caubet’.
Els records que em vingueren al cap formaven part de la visita que hi vaig fer quan hi teníem ingressat el meu padrí, que va patir un llarg càncer de pulmó a causa -entre d’altres coses- de la seva afició al tabac.
El meu padrí Pere Antoni (el pare de mon pare), ja hi havia estat ingressat 3 o 4 vegades a aquest lloc, però com que jo era molt petit -deu fer uns 25 anys- no m’hi deixaven anar sempre.
La primera imatge que em va venir al cap va ser de quan anàvem amb el cotxe, tenc el record d’anar amb el cotxe per un camí amb molts d’arbres i d’una ‘casa molt gran’ (pensau que jo devia tenir devers 8 anys) situada damunt un puig.
Just arribar anàrem a veure el meu padrí, als meus pares no els hi agradava la idea, però jo vaig insistir i
ells hi accediren. Just entrar a l’habitació mon pare va dir mig rient: mirau qui ha vengut a veure-vos! i jo em vaig acostar al meu padrí i li vaig donar una besada a cada galta com feia sempre. Les habitacions de l’hospital eren molt lluminoses, quasi encegadores i el paisatge que s’hi podia veure des d’aquell balcó era privilegiat, gairebé bucòlic.
Després mon pare em va dir que m’acomiadés del meu padrí i que anéssim amb ma mare a fer una volta mentre ell quedava a parlar amb son pare.
Dues imatges em quedaren al cap d’aquest passeig amb ma mare: un caminet al davant dels balcons amb arbres a cada costat i -a la part del darrere- un petit aparcament amb unes ‘màquines’ molt grosses de l’altura de dues persones com mon pare (crec que eren compressors per l’oxigen però no em faceu massa cas).
Pel que fa a la sensació que em feia aquell lloc, era una sensació de pau absoluta i un silenci molt agradable que només era interromput per cant dels ocells o el moviment de les fulles.
Al cap de dues setmanes el meu padrí tornava a ser per ca seva. Aquelles estades a Caubet el deixaven com a nou, li donaven vida i durant uns dies semblava que la seva malaltia millorava.
Amb el vergonyós tancament de l’hospital de Caubet, per culpa d’un govern sense ànima ni sentiments, aquests malalts crònics o terminals es queden sense on anar a gaudir d’uns darrers dies de pau i tranquil·litat que a l’illa de Mallorca només podia oferir aquest centre.
Escrivint aquest article m’ha vengut un sentiment de ràbia de cap als que han pres aquesta decisió i he pensat dedicar-lis aquesta frase de la cançó den Lluis Llach: ‘que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies, i que en la mort us persegueixin les nostres memòries’.
Mira per on, en tenim un record similar. Quan Jo era petit hi anava de tant en tant a fer-me unes rutinàries revisions de cor. I com tu, en tenc un record bucòlic. De fet, la meva imaginació infantil Volava per allà, entre tants arbres.
Una llàstima….
Jo només hi vaig anar aquesta vegada, però aquests records se’m quedaren gravats amb foc.
Qualsevol persona amb un mínim de sentit comú tendria clar quins són els serveis bàsics que en cap cas haurien de sofrir restriccions, i sabria llevar fons públics de “xorrades” per destinar-los a la sanitat.
Palma Arena, Auditori de Manacor, Pistes de Tennis de Manacor, Piscines de Inca, deixar el carril bici de Palma com estava, viatges inútils a Suïssa… no sé el que pot costar a l’any tenir l’hospital de Caubet en marxa, però de ben segur que hi havia altres opcions.
I si amb el que tu dius poden mantenir Caubet, trobarem altres partides que permetrien mantenir l’Hospital General, com els 25 milions d’€ gastats en Raixa, 10 milions d’€ en el papeleo incial del projecte de la Platja de Palma (amb aquest dos ja duim 5.823.510.000 pts), i la burrada de diners tudats amb l’excusa de ‘cultura’ i ‘patriotisme municipal’ amb la proliferació de Teatres i Auditoris arreu de Mallorca (la majoria a menys de 10 km un de l’altre) enlloc de fer un bona coordinació a base de centres culturals amb molt menys gasto i fastuositat com podria ser el Centre de Cultura de Porto-Cristo…i molts molts d’altres (d’un i altre color)
Jo el tema de Raixa no el veig com tu, però tot son opinions. En canvi en el cas de la graaaan reforma de la Platja de Palma estic al cent per cent amb tu, ha estat la gran estafa primer del PSOE i després del PP. Un altre de molt semblant ha estat el cas del Palau de Congressos, a on a més de PP i PSOE s’ha posat de manifest lo moltíssim que les grans cadenes hoteleres (no els petits hotelers) estimen la nostra terra, o no senyor Barceló?.
Del que dius de dels teatres, hi ha un poc de tot. Crec que teatres com el de Vilafranca són l’exemple a seguir, totalment adaptats a les necessitats del poble (a primera vista crec que no hi caben més de 100 persones). Del centre cultural de Porto Cristo he sentit comentaris de que sembla ser propietat del vostre ‘batlle’ però com que no ho se cert esperaré la teva contesta 🙂 .
No havia sentit comentaris al respecte, així que no conec qui és el propietari, però per la seva situació (just a l’esquena del centre de salut) sempre havia suposat que eren de la mateixa titularitat municpal.
No em referia a això amb lo de ser ‘propietari’, volia dir que és ‘l’amo’, que ‘fa i desfà’.
Pel que jo puc apreciar quan hi vaig, i coneguent la gent que gestiona el centre…. mai hagués dit una cosa semblant… (però tampoc no posaré la ma al foc per ningú)
Es incosebible com se gent encara esta tant trenquila, i no mos ne donam, com aquest estan aqui nomes per fermos torna arrera es quarante anys de progres cap es ben estar. Com son més dolens de lo que se gent normal se pot inmegina, atacan aqui hon mos fa mal.
Aquesta gent Joan només pensen en quedar bé amb els de Madrid. No tenen cap classe d’arrelament a la terra ni l’estimen gens.
De petit vaig aprendre aquesta cançó popular: “Dones que no teniu pa i en es fills dau figues seques, això són ses paperetes que vos donaren ses dretes quan anàreu a votar”.
És veritat que hi ha moltes coses que podríem prescindir antes que la sanitat, però m’agradaria saber quin seria el teu comentaria si es deixàs de celebrar les festes popular, deixà de patrocinar deportistes, com molt altres coses innecesàries, perque jo entenc que en aquests moments no es una prioridad. Però també te podria dir que hi ha serveis que pagam nosaltres sense tenir necessitats, com per ejemple els turistes en come etílics, etc…., i jo entenc que hi ha hagut una mala gestió . Després resulta que hi ha estrangers que tenen la tarjeta sanitària espanyola i fan ús en el seu país, i el seu país ens envia la factura, i després aquestes conseqüències les pagam nosaltres.
D’això que tu contes te’n contaré una experiència que vaig tenir quan varem estar a Eivissa durant 10 mesos. La meva parella es va despertar devers la 1 de la nit amb molt de mal de panxa i decidirem anar a l’hospital de Can Misses de la capital eivissenca. Quan arribarem varem trobar una guarda de joves anglesos que esperaven allà a un amic seu que s’havia tupat amb un altre i l’havien hagut de dur a urgències. Aquests al·lots anaven beguts-drogats fins a les celles i no s’aturaven de xerrar i riure, mentre la meva dona i jo esperàvem a la sala.
A més una al·lota d’Eivissa em va contar que des d’Anglaterra arribaven avions exclusivament per a gent que venia de marxa i que hi havia passatgers que ja no els deixaven baixar de l’avió perquè ja venien ‘passats de voltes’ des de ca seva i feien desastres dins l’avió. Ve a ser el mateix perfil de turista que es troba a Magaluf. Em sembla bé la opció que plantegen de que els seus respectius països d’origen hagin de pagar les seves factures, però crec que no arribarà a bon port.
Aviat farà una setmana que varen anunciar el tancament de dos hospitals a Mallorca. M’ha cridat l’atenció el poc aldarull (‘ajetreo’) social i mediàtic que ha tengut aquesta mesura si la comparam amb altres…sembla que a la gent li preocupa més que la sanitat, la caça del Rei (tres dies seguits en portada de tots els diaris i allau de comentaris a xarxes socials) el carril bici de Palma (manistació), el tren de llevant (manifestacions), la llegua (macromanifestació i camapnyes afins com la del llaç o la vaga de fam), l’hotel de Sa Ràpita (diaris nacionals -aprofitant una imprecisió gepgràfica-, xarxes socials i manifestació), i ja no diguem si el nostre equip de turno guanya un campionat….
Que ningú em malinterpreti…. No dic que tottes aquestes protestes esmentades estiguin malament, ni molt menys. Només que si consideram (i així ho crec jo) que s’ha de llevar de qualsevol banda per destinar-ho a sanitat, quan més renou s’ha de fer és quan es toca la sanitat.
Pel que sé només hi ha programada una caminada de protesta per part d’ERCBunyola i els treballadors de l’hospital. Esperem que amb un poc més de temps de reacció la societat mallorquina sapiguem reaccionar quan es toca segons quin valors vitals. Si no es així, després de dir allò tan mallorquí de ‘tanmateix…’ també podrem dir un altre tòpic com és allò de ‘tenim els polítics que ens mereixem’…
Tens tota la raó. Que jo sàpiga l’únic acte programat és aquest d’Esquerra de Bunyola, és molt trist però és així. Per altra banda sembla mentida que cada setmana ens haguem de mobilitzar, per coses tan greus com aquesta, és molt trist i correm el perill de banalitzar aquestes manifestacions.