No crec que hi hagi cap obra d’art capaç d’emular l’esclat de colors que ofereix foravila a la primavera. El camp que envolta Son Carrió, i parlo de Son Carrió perquè és el que veig cada dia quan vaig i venc de la feina, està ben cuidat, la paret seca ben arrenglerada, les ovelles que pasturen, el blat ben alt i els arbres esponerosos, tot fa goig. Els que no som ni de ciutat ni ben bé de camp, els que no destriam un manat de grells d’un de porros, si no fos de la deferència dels supermercats d’apuntar-ne els noms. Tots aquests que no som ni figa ni raïm hem d’agrair als pagesos i aficionats al camp l’esforç i l’esment que hi dediquen durant tot l’any per tal que en arribar la primavera se’ns eixamplin el cor i els sentits. A tots ells, GRÀCIES!
Esperem que aquest esment al camp mallorquí tingui continuïtat en un futur.
Una bona postal …
De fet cada dia hi veig cotxes aturats fent-hi fotos
Catalina!!!pot ser sempre es queixis que estàs un munt d’hores per escriure aquests articles……però lo bo se fa esperar! breu però encertat. enhorabona!!
Es camp coma profesional, degut e ses grans superficies com Mercadadona, Eroski, i altres, que forsen es pajes ha regela es producte, per ells segui guaniant molt; Aquest no te futur; Però qui més qui meni, li agrada tenir es seus bocins ben arreglats. ( Es hoteles mos heurin de pagar un tant per mentenir aquestes postals ).
Un escrit molt guapo, Catalina, encara que el sementer que ens mostres ple de flors està així perquè no l’han cultivat, jejejeje.
No he dit que no conec una col d’una bleda, idò…
Avui capvespre l’han segat tot!! :·(