La popularitat del llorencí Miquel Montoro continua augmentant i ara dona una passa més publicant un llibre per l’editorial Planeta. Se titularà Uep! Mis aventuras en el campo en què parlarà, entre d’altres coses, de la seva peculair manera d’entendre la vida, la pagesia, la seva fama… El 7 d’abril ja estarà a la venda. Continua
M’ha sorprès perquè no ho entenc. No entenc com els nostres polítics poden donar per bones unes resolucions -aparentment injustes- que s’agafen des dels despatxos del Govern.
Tots sabem, més o manco, com funciona el món de fora vila. Els nostres pares i padrins ens ensenyaren que quan un dels teus bens (ovelles que fan tala, cans que fan carn…) danya un veí, a més de demanar-li disculpes, s’ofereix, i es pacta, la pertinent compensació pels danys causats. I després tan amics com abans! Continua
L’estiu sempre deixa imatges peculiars. Banyadors, platges, postes de sol (d’aquí el “i és que estic de puta mare d’ençà que és en s’estiu…)… però a vegades també deixa lloc per l’aparició de la fauna mallorquina més diminuta. Tarantes, abelles, vespes, mantis… Mirau-ho si no: Continua
A principis dels anys cinquanta no hi havia escoletes, com ara; es començava a anar a escola als cinc o sis anys, encara que a alguna família que ho necessitàs li deixaven anar-hi abans. Per regla general anàvem a Ca ses Monges. Els de família més liberal anaven a Ca donya Bàrbara; la resta, bé per ignorància, bé per por, bé perquè creien que era el lloc més adequat per preparar la primera comunió, bé per esser bona gent la resta de la vida, anàvem a Ca ses Monges; els nins, a l’Escola Nova, perquè era molt perillós que nins i nines jugassin i aprenguessin plegats Continua
Si vos en recordau, deixàrem sa història quan acabaren de batre i feren una festa de fi de messes, en un ball de pinyol vermell, amb es record des missatgers que els venia una temporedeta de bona vida, i l’havien d’aprofitar, perquè era molt curta, tot d’una començava sa temporada de collir ametlles, ses garroves i ses figues. I això tornen a ser unes messes bastant feixugues. Continua
A ses possessions hi havia una altra casta de personal, com es temporers ( nins i nines) i gent major, per esvaiar, per fer llenya, replegar-la i dur-la a ses cases per netejar sa muntanya i el que els manaven. Era gent de temporada. Uns altres eren brasers, hi eren tot l’any, i també feien tota casta de feina de braços. Llavors tenien ses criades, i una era sa cuinera, feien ses feines de la casa, i emblanquinaven, feien sa bugada, i totes ses altres que sa madona els manava. Perquè l’amo i sa madona no solien pegar cop. Continua
Les possessions es componien del Senyor que per norma general solia viure a Ciutat (Palma o Barcelona) i tenien el seu home de confiança al que solien anomenar com a l’amo de la finca.
L’ amo, tenia la missió de governar la finca formant la plantilla necessària. Per Pàsqua el Continua
Dia 25 és la festivitat de Sant Pau, millor dit, de la Conversió de Sant Pau, una data important per als pagesos i ramaders. És important no confondre aquesta festivitat amb la de Sant Pau que es celebra, juntament amb Sant Pere, el 29 de juny. Continua
No crec que hi hagi cap obra d’art capaç d’emular l’esclat de colors que ofereix foravila a la primavera. El camp que envolta Son Carrió, i parlo de Son Carrió perquè és el que veig cada dia quan vaig i venc de la feina, està ben cuidat, la paret seca ben arrenglerada, les ovelles que pasturen, el blat ben alt i els arbres esponerosos, tot fa goig. Els que no som ni de ciutat ni ben bé de camp, els que no destriam un manat de grells d’un de porros, si no fos de la deferència dels supermercats d’apuntar-ne els noms. Tots aquests que no som ni figa ni raïm hem d’agrair als pagesos i aficionats al camp l’esforç i l’esment que hi dediquen durant tot l’any per tal que en arribar la primavera se’ns eixamplin el cor i els sentits. A tots ells, GRÀCIES! Continua