Com a aficionat al teatre que sóc, és un honor presentar l’entrevista d’aquest mes a un dels llorencins que més enfora ha arribat en això de l’escenari. Em referesc, com no, a en Rafel Duran.La Dida, Mort de Dama, Acorar (amb col·laboració amb Toni Gomila), diverses òperes… són alguns dels seus treballs més destacats, però, personalment, si n’he d’elegir algun seria El Capità Ocell (Hristo Boitxev, 1950). Jo encara era bastant jovenet quan vaig anar a Sa Màniga a veure aquesta obra i em va encisar veure que amb una historieta tan curta es podien explicar tantes coses (la frontera entre la bogeria i la suposada racionalitat; el paper de l’OTAN; l’absurd de la guerra… i tot amb un gran humor i uns personatges més que curiosos). De fet, ja de més gran no he perdut l’oportunitat de fer-me amb el llibre i aviat tenc previst posar-lo com a lectura per als meus alumnes de l’insititut.

Així que endavant, entrau a conèixer aquest llorencí que cada any deixa ben alt el llistó del Teatre Nacional de Catalunya:

Nom complet: RAFEL DURAN I DOMENGE

Malnom:  Per via paterna en tenc dos: Fita i Reus. I per via materna un: de Son Segí. Però com que ja fa molts d’anys que no visc a Sant Llorenç n’hi ha que només me coneixen com a Rafel Duran, sé que hi ha gent que me citen com es fill de n’Àngela de Son Segí o es fill d’en Rafel Reus, vaja crec que ho sabeu més vosaltres que jo.

Estudis, professió, càrrec o dedicació: Graduat en direcció escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona. També tenc estudis musicals de solfeig de piano i de cant entre d’altres.

Som director escènic de teatre i òpera.

Fa més de deu anys que dirigesc obres de teatre dins les temporades del Teatre Nacional de Catalunya. També som professor eventual de l’Institut del Teatre i del Conservatori del Gran Teatre del Liceu (especialitat d’òpera i d’escena).

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes? Tots tenim referents però enlloc de fer-te una llista me quedaria amb totes aquelles persones que al llarg de la historia han fet coses pensant més en el bé dels altres i de la seva comunitat en vistes a millorar-la que en el seus propis interessos.

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona? La sinceritat, la honestetat, la lleialtat, sentit de l’humor, intel.ligència, que tengui criteri…

3. La teva major afició? Som massa inquiet per tenir una sola afició i que una guanyi a les altres. M’agrada fer tantes coses que no tenc mai aturai. Som una caixa de sorpreses. De vegades pens que de certes aficions n’he fet ofici.

4. On i quan ets feliç? Viatjant i que consti que no ho faig tant com voldria.

5. Què no perdonaries? Un savi deia de perdonar ja en parlarem però d’oblidar mai. Idò això.

6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit? Un polsim de constància, una cullereta de paciència i un poc de banyota.

7. De quin color et veus? A jo m’hauria agradat ser negre hahahaha, és broma, mai no m’he plantejat aquesta pregunta…

8. Quin és el darrer llibre que has llegit? Llegir forma part de la meva feina per tant jo dec llegir per un bon grapat d’aquells que les estadístiques diuen que no llegeixen mai. Un llibre que acab de començar és l’últim de Roberto Saviano Vieni via con me.

9. Un programa de TV. Fa uns anys que no mir televisió. Un dia emprenyat amb tants de programes porqueria vaig agafar l’aparell i el vaig posar dins el quarto traster. I estic al dia gracias a Internet.

10. Una cançó (i artista). Això és imposible. La música m’agrada molt, massa i som molt eclèctic. Vaig de Monteverdi al Tom Waits passant per Camaron de la Isla. Del món de l’òpera al de Veles e vents de Raimon alguns discos de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach i suma-hi la música popular. Tot Paolo Conte, el Perfect Day de Lou Reed, l’Amy Winhouse… què sé jo!!!

11. Per posar-te un defecte… mooooolts, però per pudor nomès us diré que som massa autocrític i de vegades això no és bo sobretot si t’arribes a fer mal.

12. I una virtut? Crec que no som jo qui ha de respondre aquesta pregunta si no més aviat totes aquelles persones que em coneixen d’aprop.

13. Llepolia preferida? Buff!!! Jo ja vaig néixer llépol. Però si me posau davant es nas un tros de pastís de Sant Honoré de Can Roca de Manacor cauré de ple dins es pecatot de sa gola. Vos ho ben assegur.

14. Què trobes que hi sobra al Municipi? Ja fa una partida d’ anys que vaig prometre que no opinaria sobre aquest tema.

15. Què hi falta? Anau cap a la resposta anterior.

16. A quin racó del teu poble et trobes més a gust? Comptant que ja fa trenta anys que visc a Barcelona, he de dir que a ca nostra, a ca mumare, és evident no?

17. Una frase, idea o pensament final… M’agrada molt una cita atribuïda a Homer, el gran clàssic grec, en que l’important a la vida no és allà on arribes sino com fas aquest viatge per arribar-hi i per on passes.