Dia 1 de setembre, dissabte, és el dia elegit per fer l’assemblea de socis de Card.cat i després (socis i no socis… és a dir, tothom qui vulgui) soparem tots junts al Bar Nou.
Anem per parts. L’assemblea anual de Card.cat serà presidida per la junta directiva i hi podran assistir tots els socis de l’associació Card.cat (que recordem que tenen dret a vot). Aquests són els temes que tractarem a l’assemblea (que es farà dissabte dia 1 a les 20 hores a la rectoria):
1. Aprovació del comptes. El nostre tresorer, Tomàs Martínez, serà l’encarregat de presentar-los.
2. Relació d’activitats passades i futures (presentat pel president, Pau Quina)
3. Precs i preguntes dels nostres socis.
Pel que fa al sopar, hi pot participar qui vulgui (socis, no socis, lectors, autors, editors…). Basta m’aviseu en aquest correu (pauquina@card.cat) per poder controlar quants serem. Pensau que podeu dur els acompanyants que volgueu. El sopar serà a les 21.30 h al Bar Nou i el menjar (sense incloure beure, cafè ni postres) tendrà un cost de 4 euros per a cada persona assistent. A part hi heu d’incloure els beures, cafè o postres que faceu. El menjar constirà en pamboli amb carn torrada.
Vos hi esperam a tots!!!
precs i preguntes dels socis ? o socis i no socis ?
No. Precs I preguntes tothom en pot fer. Però a més els socis tenen dret a vot. Per cert fer-s’hi és totalment gratuït si a algú li Interessa,
I al sopar tothom també hi serà benvingut.
Animau-vos!!!
Trob que es pressi s’ha de gastar es cafè…
No. Que després no dormireu…
Idò el gelat que és més car…
I si llavors vos fa mal de panxeta? je je
Idò fet, es presi convida a gelats, i sa libèl•lula convida a Almax, o herbes naturals d’efectes anàlegs que tant de moda estan…jejej
Veig que la libèl·lula marxa bé de duros, perquè amb els darrers retalls del PP ja no en poden fer receptes…
Me sorprèn que en Josep sigui de la opinió que la Segutat Social hagi de costejar les cures dels excesos gastronòmics d’una guarda de ‘goranots’…. Pero bueeeeeeno, ja sabem que a card.cat es difícil desaprofitar una oportunitat de pegar una cotrellada a des PP, i si adamunt podem ferir a sa libèl•lula, millor que millor… Jejejejje. Bon profit!!!
Era la libèl·lula la que va suggerir convidar a Almax, no jo, i com que em pensava que també vendria a sopar…
El que no crec que véngui és el pare Bernat Romaguera, perquè he sentit dir que els ermitans no solen pegar gaire panxades…
Benvolgut amic Josep, com m’alegra que em tengui present en els seus comentaris! En el menjar, i en els altres aspectes de la nostra vida és aconsellable descartar les panxades, i guiar-mos per la mesura i per l’equilibri. Així que si no venc no serà aquest el motiu (faria ben tranquil una camamilla o una granissada), però és cap de setmana de lluna plena, moment de recolliment i espiritualitat, que tenc necessitat d’harmonitzar amb sa naturalessa de l’arena, de la muntanya o d’un tamarell mallorquí…
Sospitava que els ermitans pretenien mantenir comunió amb la natura, però no em pensava que també fossin un poc poetes.
Si m’ho permet, li suggeriria que entre aquests moments de meditació i espiritualitat trobàs un petit espai per una pregària per als col·laboradors de Card.cat, per tal de redimir el seu reprobable costum de criticar el PP en qualsevol ocasió que es presenti…
La crítica constructiva iŀlumina el camí cap a l’exceŀlència. No hi ha res a redimir quan un cumpleix el deure estatutari que el Senyor ha imposat a través de card.cat.
De nin, vaig matar molts de ocells, cercant nius, parant lloves, en filats, i en totes ses maneras posibles, per caza ocells, Per això quant mos canviarem ha forevila,pensant en se ploma, lo primer posarem coloms i gallines, però en es quatre o cinc anys ho llevaren tot, entre tots eram incapasos de mata res, i se asunto va arriba ha ser perillos, es animals menjaven més que nosaltres; Per això tot ho vaig regela; Hi ara tenc en front de se terraza, on solc berenar, un punt on don menja en es ocells i beura, però això es diferent, en uns quans Euros se any men surt, i disfrut de veurer-los pestura tan aprop de jo; Llastime de es Gorrions, ses Torteres, i es Tudons, aquests menjen massa. Però si vols peix te has de banya es cul.
Es meu comentari, anava pe se escrid de en Pau demunt se mort de es Corp Mari, però permi se ha desplesad en es sopa; Segur, això, son ganes, però com no me puc compromete….. Un altre pic serà.