Sebastià Matamales

Permeteu-me expressar dues paraules que he escrit sobre l’obra d’en Sebastià Matamales. Aquest herbassar de cards que ens presenta a sa Màniga, és la seva obra més recent i la seva primera exposició individual, conseqüència d’haver guanyat el premi del Certamen de Pintura de Son Carrió de l’any passat.

En Sebastià, practica un llenguatge basat en la reflexió, i aquesta el porta a pintar, partint de zero, d’una forma autodidacta però amb un afany d’experimentació i una gran inquietud artística que fan que expressi els seus pensaments amb un gran sentit pictòric. Per això, jo diria que estam davant una pintura figurativa de pocs elements, dins el que avui coneixem com a pintura-pintura, de caire neoexpressionista, amb l’obsessió que acompanya a l’art contemporani de dir el màxim amb el mínim d’elements.

És d’agrair el seu interès per pintar, disciplina considerada durant uns anys avorrida per la majoria d’Escoles d’art i pel mateix mercat que preferien dedicar-se a altres modes que no eren més que això, modes. No cal passar pena perquè a pesar de la tantes vegades anunciada mort de la pintura, ara s’ha passat altre cop al triomf d’aquesta, que continua ben viva i seguirà així mentre tingui qualque cosa a dir. En Sebastià com fan molts d’artistes d’avui en dia, es serveix de la natura, de l’ecologia i de la recerca del paisatge per arribar a la mateixa existència humana i ho fa, prescindint de la figura humana.

En aquest cas, en Sebastià s’apropia d’un element de la pròpia natura, el card, que adquireix un protagonisme central i absolut en tota l’exposició, amb totes les variants que vulgueu, com variants té aquesta planta espinosa. Precisament el card com únic element figuratiu, no tindrà aquí un significat metafòric? Pens que aquests cards que pinta, plens de textures i colors, ens permeten com espectadors no desconnectar de la realitat i es converteixen en el recurs per atreure la nostra mirada, com una necessitat de fer visible el seu llenguatge.

En la pintura i en l’art, cal trobar un punt d’equilibri entre el motiu i la seva representació, per dotar a l’obra de significat. Una mirada més profunda a l’obra pictòrica d’en Sebastià em permet endinsar-me dins un univers ple de suggeriments, dins una finestra oberta a la imaginació.

Aquesta mirada que vull compartir amb tots vosaltres, em porta a pensar a la vegada que el que veim no són cards, o si voleu són l’ànima dels cards.
Aquesta ànima que en Sebastià ens transmet amb unes imatges plenes de vida, plenes de moviment… misterioses i màgiques. Aquesta presència dels cards, com si imitassin moviments musicals o de dansa… fan que tinguin vida.

M’agradaria senyalar que en Sebastià traça un camí expressiu molt particular i reconeixedor, encaminant la seva pintura cap a una mirada interior fins a situar-nos al cor de la mateixa ànima. Aquesta manera de fer demostra una gran inquietud i sensibilitat. Tot art és una confluència de vivències i de visions i en Sebastià, a través de formes i gests convertits en pintura, ens comunica sense paraules aquestes vivències i visions.

Per mi, acceptar la realitat que tenim davant, és una limitació a la imaginació ja que sempre hi podem trobar alguna cosa amagada. Per mi, no estam com deia abans davant uns cards sinó davant vertaders retrats o per què no autoretrats. La seva pintura desprèn energia. La sola possibilitat de descobrir, d’interpretar, d’imaginar… fa que l’art, en aquest cas la pintura, tingui una raó de ser.

Vos diré que les pintures d’en Sebastià transmeten diversos missatges que he anat descobrint i crec que estam davant unes pintures coherents i sinceres, d’expressió senzilla que encara té molt per expressar. Per això vos convit a contemplar i gaudir d’aquestes pintures amb la mateixa sensibilitat amb les que estic segur, han estat realitzades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.