Un entrenador de futbol entrena infantils; en té un de molt emprenyador, però quan l’emprenyen  tot d’una pega. L’ entrenador el fa reflexionar cada vegada que se baralla i li fa fer feina amb l’al·lot ofès. Però un dia l’entrenador acaba la paciència, i l’engega.  Mitja hora després torna l’al·lot amb son pare a demanar explicacions a l’entrenador. L’entrenador explica al pare el comportament de l’al·lot. Son pare sent l’entrenador, però no l’escolta. Quan acaba l’entrenador, el pare li diu: Això si que li tenc ben dit: si qualcú te trepitja, si qualcú se fica amb tu, fota-li una llosca perquè el que pega primer sempre té avantatge. L’entrenador li diu: si és així, millor que el duguis a entrenar a un altre lloc, perquè si jo m’esforç en fer-los veure la manera d’arreglar les diferències parlant i sense enfadar-se i tu ho vols arreglar tot a tocs, tanmateix un dia xocarem. Millor que no torni. Com és natural el dolent és l’entrenador, i així mos va en aquesta societat. Què les poden ensenyar els professors ? Els valors per ser una persona bona i civilitzada ? O a defensar-se de la vida ?