La taula rodona, amb les intervencions d’algunes brodadores llorencines, va posar la nota final a les jornades sobre les brodats que han tengut lloc durant dos intensos dies a Sant Llorenç.

Durant totes les ponències de les jornades hi ha hagut temps de reflexionar sobre la industria dels brodats a Sant Llorenç, el primer dia amb la Dra. Carmen Sarasua que va parlar sobre les manufactures rurals entre els segles XVIII i XIX, on es va poder veure que a molts de pobles d’Espanya va passar el mateix que a Sant Llorenç amb els brodats, després repassarem amb en Sebastià Sansó, l’economia i la població de Sant Llorenç després de la seva independència de Manacor i finalment va tancar la primera jornada el Dr. Antoni Vives, parlant del turisme i dels inicis del sector turístic a Mallorca i va projectar el documental Viaje a Mallorca de l’any 1958.

Després de l’anàlisi de la situació social i econòmica del municipi amb les ponències del primer dia, el segon dia ja es va centrar més en el tema, els brodats, començant amb n’Andreu Ramis qui ens va parlar de la cultura popular i de la declaració de patrimoni de moltes de manifestacions artístiques o culturals pròpies de cada territori. Finalment ja parlar na Lourdes de la qüestió dels brodats i de les conclusions del seu treball d’investigació fruit de la beca que li va atorgar l’Ajuntament l’any 2010 i que té com a títol Tallers, brodadores i brodats a Sant Llorenç des Cardassar.

Les conclusions finals de la primera fase de la investigació que abarca de l’any 1924 al 1974 obtenim que aquesta industria llorencina va tenir els seus inicis a una societat recent independitzada del nucli de Manacor. Per això a principis del s. XX on ja hi ha manifestacions d’indústria manufacturera al poble, primer amb l’elaboració de bosses d’argent i llavors la producció de perles. Els primers tallers de brodats daten de la segona dècada del s.XX quan un empresari català, Joan Miró, obrí el primer taller a Sant Llorenç i des d’aquí es va anar desencadenant la industria llorencina, que durant bastants d’anys proporcionà una sortida laboral remunerada que no fos l’agricultura i una font d’ingressos molt important on els brodats suposen una nova via laboral per les dones llorencines que amb la seva tasca feien una gran contribució a l’economia familiar.

Els tallers, encara que fossin d’empresaris catalans, tenien una encarregada, una dona que era la que se’n cuidava de la gestió, on es preparava la feina, normalment feien adreços i estovalles, per després repartir per les dones que treballaven a casa. Per aquesta activitat hi havia diversos tipus de feines i hi tenien cabuda tots els membres femenins de la casa, de padrines a netes, que de ben petites ja eren introduïdes dins aquest món i així les famílies s’asseguraven fonts d’ingressos, la qual cosa va desenvolupar en què l’ajuda salarial femenina, fes que es consideressin els brodats com una cosa molt rellevant fins al punt de que els homes també es dedicaven a les tasques domèstiques, normalment assumides per les dones, per què si la dona amollava la màquina per dedicar-s’hi suposava una pèrdua de doblers.

D’aquí també esdevé que aquest treball domiciliari, sense horari, era una mica lliure, i una de les conseqüències és la autoexplotació de la dona, ja que com més feina feia més cobrava.

La guerra civil va interrompre l’activitat momentàniament, però en acabar es va tornar a iniciar i comencen a proliferar els tallers, de la segona generació, anomenats així bàsicament per què són de propietaris del poble i que la producció passa a ésser diferent, fan vestits, mocadors, mantons però sobretot bruses, una altra característica dels tallers locals era la divisió del treball, cosa que també implicava una diferenciació salarial segons la tasca.

Aquesta producció dels tallers llorencins va destinada bàsicament a la demanda turística, no només de l’illa sinó també a diferents indrets d’Espanya i fora del país, però precisament fou el turisme qui va afectar a la pervivència dels tallers ja que els sous que s’oferien en el sector no podien compatir amb els dels tallers, això i la introducció de mercats internacionals com el xinés, que oferien els productes a un preu molt més barat feren que aquesta activitat entràs en la decadència.

El que es cert però, és que aquesta indústria dels brodats fou una activitat amb unes conseqüències econòmiques i socials molt important per el poble de Sant Llorenç que va durà aproximadament mig segle.