Tres herois van emprendre dia 4 d’abril des de Pollença la famosa Ruta de Pedra en Sec, tot i que no l’acabàrem a Andratx, sinó a una de les variants del GR221, a Capdellà. Aquests tres personatges són uns “héroes”.

1r DIA: POLLENÇA – LLUC – TOSSALS VERDS

La primera etapa fou de les més dures ja que s’havia de pujar un desnivell d’uns 1.000 metres entre Pollença i el refugi de Tossals Verds. Uns seguidors d’aquests “héroes”, els acompanyaren en el primer tram de la ruta fins a Lluc per donar-los el seu recolzament…i fer un bona arrosset brut a Lluc. Després ens acomiadàrem i, aquests tres intrèpids aventurers continuaren cap a Tossals per les Voltes del Galileu, seguint el camí marcat pel GR221.

2n DIA: TOSSALS VERD – SÓLLER – DEIÀ

La segona etapa també fou molt bonica i el bon temps acompanyà quasi tot el dia. Des de Tossals Verds, enlloc de tornar enrere pel GR221 per enllaçar amb l’estany de Cúber i continuar pel barranc de Biniaraix, hi arribàrem a través del Pas Llis que comença també des dels Tossals i fa poc que han acabat la seva senyalització. Des de Biniaraix, anàrem a Sóller i d’aquí fins a Deià per la ruta del GR221.

3r DIA: DEIÀ – VALLDEMOSSA – PORT DES CANONGE – BANYALBUFAR – ESTELLENCS

L’etapa de dissabte dia 6 d’abril fou la més accidentada de totes. Les previsions amanaçaven pluja i des de que ens aixecàrem per emprendre ruta aquesta aparegué en força fins a prop de migdia. Aquest contratemps implicava no poder fer la ruta fins a Valldemossa ja que a dalt del Caragolí i el camí de l’Arxiduc no aturava de ploure i de bufar en força el vent. Aquests tres aventurers, com que tenen molt de seny acceptaren l’oferta del guarda del refugi per acompanyar-nos fins a Valldemossa. Així que aquest dia ens botàrem aquest tram i iniciarem l’etapa des de aquest poble. Enlloc de continuar pel GR221, gràcies a les indicacions d’aquest guarda caminàrem en direcció al Port de Valdemossa per carretera i el cap d’uns 2 km, en arribar a la Urbanització George Sands ens hi endinsàrem per continuar un camí arran de la costa que ens va dur al Port des Canonge (cal dir que no hi ha senyalitzacions i ens perdérem una mica en més d’un ensurt). Llavors, continuàrem pel Camí des General fins a Banyalbufar i, seguidament, per carretera, fins a Estellencs. El tram GR221 Banyalbufar – Estellencs està tallat per sentència judicial a l’espera d’una resolució davant el fet que un propietari ha tallat el camí i no deixa passar els excursionistes. Una altre opció era voltejar per la finca pública de Planícia, però ja era l’horabaixa i no teníem temps de tornar-nos a perdre.

4rt DIA: ESTELLENCS – ESCLOP – CAPDELLÀ

La darrera etapa fou la més curta. Només caminàrem unes 5 hores. Seguírem la variant de ruta GR221 d’Estellencs a Capdellà que passa per la muntanya de l’Esclop (926m) i les cases des Galatzó i si hom vol caminar una mica més sempre es pot desviar cap el cim del Galatzó. Aquest tros cau molt enfora del nostre municipi i no record haver-hi passat mai abans i el trobàrem molt bonic. Cal incidir que aquesta variant està molt ben senyalitzada. Altres dues variant per acabar la ruta GR221 (o iniciar-la si es fa des d’aquesta banda) serien Andratx o Sant Elm però la senyalització d’aquestes no és completa i el risc a perdre’s és major. La ruta que passa per La Trapa i acaba a Sant Elm seria la més llarga de totes per extensió ja que arribam a l’altra punta de l’illa.