No podem oblidar tampoc que, a Manacor, es celebra   la Festa del Sant Crist el mateix dia que la Pentecosta, diumenge dia  19 de maig. Per molta gent, aquesta imatge és la mediació  a través de la qual expressen i viuen la religiositat i la fe.

Tothom  s’ha acostat i ha pregat davant ella en els moments més diversos  de la vida, especialment enfront de les dificultats amb més desafiament  i incertesa. En ella tothom hi veu expressat l’amor incondicional  i radical de Déu, l’esperança contra tota esperança, com li veien  tots aquells contemporanis de Jesús que el cercaven des de les seves  sordeses, cegueres, invalideses, tenebres interiors, impotències, etc.,  perquè en ell hi trobaven fets i paraules de vida, promesa de futur  i d’esperança. Força per continuar lluitant i superant episodis  i estadis de la vida. La certesa de no estar tot sol i tirat just a  l’abisme de la vida. Tot això ens hauria de dur a anar més enllà  d’una religiositat que a vegades es dóna, la religiositat “mercantilista”,  “jo et don, perquè tu em donis”. “jo et don perquè tu m’has  donat”. “jo et donaré  o faré, si tu fas!. Més be val dir:  “Senyor, sé que en tu hi trobo llum i força!. Que no em senti abatut  i rendit, que em mantingui en l’esperança i la lluita!    Jesús penjat a la creu, amb els braços oberts, és l’expressió  absoluta de l’amor gratuït que rebem i que som convidats viure.