40è aniversari Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar
Protagonista: Joan Llorer Terrassa
En Joan Llorer Terrassa va néixer a Sant Llorenç des Cardassar el 2 de febrer de 1945. El seu pare, Bernat, era fuster d’ofici i la seva mare, Aina, brodadora. L’any 1968 es va casar amb Aina Soler. Treballaren junts regentant un taller de brodats. El matrimoni ha tingut dos fills, en Bernat i n’Aina.
En Joan de sempre li havia agradat la música i mestre Miquel Sureda “Solaies” l’animà a estudiar solfeig i tocar el bombardí. Ja casat i amb dos fills, el Dijous Sant de 1973, quan es tornà a posar en marxa la banda, passà a ser component de la mateixa tocant el bombardí. Quan es retirà l’amo en Llorenç Ferrer per necessitats de la banda passà a tocar el bombo i la percussió.
Ha estat tresorer de la Junta Directiva durant tretze anys en dues directives distintes. Ha viscut diferents etapes de la banda i com a tresorer les dificultats econòmiques a l’hora de poder equipar a la banda de nous instruments.
En Joan ens diu: per sort sempre trobaven una sortida; un dels protectors de la banda va ser el batle, Bartomeu Pont “Carbó”, i dins la seva etapa va comprar a la banda: bombo, bombardí, baixos i platerets de concert. La creació a Sant Llorenç de l’Escola Municipal de Música fou fonamental per a la continuïtat de la banda de música. De llavors ençà trobem moltes famílies que han tocat junts diferents components de la mateixa. Aquest va ser el cas d’en Joan.
La seva filla Aina va heretar la seva afició per la música i durant un anys tocaren junts a la banda. N’Aina va ser una de les primeres al·lotes que entrà a formar part de la banda tocant el clarinet. A més estudià piano, llaüt, guitarra i cursà Magisteri Musical.
En Joan a l’hora de valorar el que més li agrada de la banda coincideix amb el seu company, Gabriel Riera. L’amistat que han mantingut amb els músics que al llarg del anys han passat per la banda.
Quarant any es diu aviat, però són quasi tota una vida. Durant tots aquests anys la Banda ha sabut estar a les dures i a les madures, i no sempre ha estat un camí fàcil.
Però, sempre amb el cap ben alt i demostrant que la cultura musical llorencina és digne de ser escoltada a qualsevol lloc i per a qualsevol tipus de públic, pero molt exigent que aquest pugui ser.
El mèrit de les coses ben fetes és que es fan estimar, i la nostra banda de música ha demostrat saber fer ses coses bé. Prova d’això són aquests quaranta anys.
La meva més sincera enhorabona a la Banda de Música de Sant Llorenç i en especial a Joan Llorer, per tots els anys que ha dedicat a tan estimada agrupació i la seva impagable feina ajudant a que aquest projecte musical segueixi encara endavant. I per molts d’anys!
Quant se coses estan fetas totes pareixen molt bones de fer, però per sebra si ho son o no, si han de aferra; Jo disortade-ment no tenc jens de cultura musical, però uns de es primer pic, se se va intentar forma se Banda, era es prindipis de es setanta, com jo vivia ( On visg ara ) En es carrer de es Pou 33 i se enseiava aha se altre cap de canto, a can Jaume Figuera, i ja hi havia companyros meus en se Bande, poc més poc manco, he seguit un poc se treiactoria, de sa nostre Musica. A tengunt com moltes de coses fetas per aficio, ses sevas turbulensias, es seus Directors amaters, però, agui pasat lo que agui pasat hi ha tres personatges que sempre hi son; En Joan Lloré, en Gabrial Riera i En Joan Bausa ( Blanc ) Es molt més facil envesti si un sap que de entrada ja en te tres. En es Pobles, son molt interesants personatges con vosaltres, sempre preperats per fer Festa en es Poble, ha canvie de no res, no ser qualque crictique. Per tan vagi se meva més sinser felisitacio, i anim al·lots; No vos atureu. Que sigui per molts de anys.