DON PEDRO…UN HOME DE PAU 

La notícia de la  mort de mossèn Pedro Pou, quan es dirigia al Santuari de Lluc per assistir a l’encontre anual dels preveres per a celebrar la festa del, Crist Gran Sacerdot que presideix cada any el bisbe de Mallorca va agafar a tots a contrapeu.

El funeral per a la seva ànima que es va celebrar a l’Església de Sant Joan Baptista de Son Servera va ser presidit pel Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas acompanyat de vint i tres capellans. El bisbe va parlar dels valors morals de mossèn Pedro i la seva voluntat de continuar treballant pel serverins mentre tingués forces. Bàrbara Tous va recordar la trajectòria del capellà durant els 47 anys que va estar al front de la parròquia i les seves col·laboracions amb les associacions i institucions del poble.

Personalment el primer record que em vingué al cap de Don Pedro fou de fa més de cinquanta anys, quan era escolanet a Petra del meu tio capellà. Des de ben petita a casa vaig sentir parlar de les virtuts de Don Pedro, de la seva prudència ,  del seu caràcter bondadós i conciliador era un home de Pau.

A partir de any 1970 vaig anar a viure a Cala Millor i a partir d’aquell any la relació de la nostra família va ser més constat amb Don Pedro ja que feia just tres anys que estava de vicari a Son Servera. Des de sempre va ser al nostre costat amb les alegries i les penes.

Era un esser humà extraordinari que sabia escoltar a la gent i estimava els serverins i Son Servera. A més de ser el gran impulsor de la  conservació i restauració de l’Església Nova de Son Servera. Ja com a rector del poble va viure amb il·lusió la renovació de la Setmana Santa serverina amb la creació de les noves confraries i les noves imatges. Amb ell i un grup de serverins vaig tenir l’honor de visitar l’estudi de na, Remigia Caubet i el de,  Pere Pujol Record com si fos avui l’expressió de Don Pedro  al contemplar per primera vegada la imatge de la Mare de Déu del Dolors i la de la Pietat. Així com la seva il·lusió el dia 12 d’abril de 1987 quan  beneïren  les imatges de les confraries dels  Dolors i la Pietat amb tot el poble present i els seus respectius escultors , Remigia Caubet i Pere Pujol.

La seva bonhomia i el seu record sempre estarà present a tots els cors dels que tinguerem la sort de compartir  les seves oracions i la seva amistat.