M’ha semblat que podia ser d’interès, pels possibles lectors, el comentari bíblic, que José Antonio Pagola, fa a un dels fragments evangèlics que s’han llegit a les eucaristies d’un dels diumenges del mes de juny. Aquest autor, capellà basc, darrerament ha publicat molts de comentaris d’aquest tipus, tenint molt gran acceptació entre els interessats en els temes bíblics i en fer una lectura creient de la realitat. A partir del següent paràgraf, em límit a traduir el seu comentari dominical, que és públic a molts d’indrets i a les xarxes de comunicació:
“Jesús es troba a casa de Simó, un fariseu que l’ha convidat a menjar. Sense esperar-ho, una dóna interromp el banquet. I els convidats la reconeixen tot d’una. És una prostituta del poble. La seva presència incomoda a la gent i causa expectació. Com reaccionarà Jesús ? La traurà fora perquè no contamini els convidats? . La dona no obri boca. Ja està avesada a sentir el rebuig, sobretot en els ambients fariseus. Directament s’encamina cap a Jesús, s’acota als seus peus i es posa a plorar. No sap com agrair-li la seva acollida: omple els seus peus de besades, els ungeix amb un perfum i els hi eixuga amb els seus propis cabells.
La reacció del fariseu no es fa esperar. No pot dissimular el seu menyspreu: “si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona, una pecadora. Ell no és tan ingenu com Jesús. Sap molt be que aquesta dona és una prostituta indigna de tocar Jesús. L’hauríem de fer-la enfora.”
Però Jesús no la treu fora ni la rebutja. Sinó que l’acull amb respecte i tendresa. Endevina en els seus gestos un amor net i una fe agraïda. Davant tothom, parla amb ella
per defensar la seva dignitat i mostrar-li com Déu l’estima: “els teus pecats, et són perdonats”. Llavors, davant l’escàndol dels convidats, reafirma la seva fe i li desitja una nova vida. :”la teva fe t’ha salvat, ves-te’n en pau”. Déu sempre l’acompanyarà.
Fa uns mesos (diu l’autor), em cridaren a participar en una Trobada Pastoral molt particular. Hi participava un grup de prostitutes. Vaig poder parlar amb elles sense pressa. Mai les oblidaré. Durant tres dies vàrem poder escoltar la seva impotència, les seves pors, la seva soledat,… . Per primera vegada vaig comprendre perquè Jesús les estimava tant. Vaig entendre les paraules de Jesús als dirigents religiosos: “Vos asseguro que els publicans i les prostitutes vos seran davant en el regne dels cels”.
Aquestes dones enganyades i esclavitzades, sotmeses a tota casta d’abusos, plenes de feredat en el seu aïllament, i sovint moltes d’elles sense ni mica de protecció i seguretat, són víctimes invisibles d’un món cruel i inhumà, silenciat en bona part per la societat i oblidat pràcticament per l’església.
Els seguidors de Jesús no podem girar l’esquena al sofriment d’aquestes dones. Les nostres esglésies diocesanes no poden abandonar-les cap a un penós destí. Hem de fer sentir la veu per despertar la consciència de la societat. Hem de donar molt de suport a tots els qui lluiten pels seus drets i la seva dignitat. Jesús, que tant les va estimar, avui tornaria ser el primer en defensar-les.”
Fins aquí la traducció del comentari de Pagola. D’aquesta manera complim la seva honesta i coherent voluntat de fer sentir la veu i conscienciar la societat, des de la convicció que Jesús seguiria fent el mateix que va fer: el primer en defensar-les, com a víctimes d’enganys, abusos i tota casta vexacions enmig d’una societat que sovint es deixa dur per les mentalitats i actituds hipòcrites i farisaiques.