Ara vos recordaré com foren es xerecs i com son es bons. Amb sos xerecs sa prima de risc va arribar a 178 punts  i s’atur quasi al vint per cent i sa gent encara no se suïcidava per culpa des bancs,  un fet molt greu per una nació com sa nostra. Amb sos bons sa prima de risc ha arribat en als sis-cents punts  i s’atur al vint-i- set per cent, a més han consentit que es bancs estrenyin tant als que ells mateixos enganyaren, com per haver hagut de passar per sa vergonya de que Europa mos estiri ses orelles per ses hipoteques. Però com tot ho fan perquè estiguem millor, idò a beure quina. Perquè no deixen de ser tant bons i de estimar-mos tant? I mos deixen com estàvem abans de sa seva arribada?. Quina pena de país!