Joan Baptista és un personatge singular, que és presentat a l’evangeli com un gran profeta. Jesús diu d’ell: “el més gran nascut de dona”.
La seva figura romp els esquemes i tradicions de l’època, i per això crida totalment l’atenció i transmet un nou missatge. És una persona lliure, creativa i arriscada, que posa tot el seu esforç i entusiasme en un sòl objectiu: que les tradicions de sempre i la rutina religiosa i corrupció social d’aquell moment no impedeixen que la gent, descobreixi tota la novetat de Jesús.
Joan, fill de Zacaries, no rep el nom que deuria segons la tradició, sinó que li posen Joan, que significa Déu és favorable, o Déu està a favor. Ell tocaria haver estar sacerdot del temple servint a l’altar, com son pare, i en canvi apareix en el desert enmig de les dificultats i perills de la vida. No crida a la gent a complir les tradicions de sempre, sinó a canviar i renovar-se per tal de ser més autèntics. Crida a una sincera conversió, més enllà de ritus i formes externes, perquè Déu, que s’acosta en la persona de Jesús, pugui fer-se ben vera dins el cor de la gent i donar lloc al regne de Déu que Jesús ve a instaurar.
També el naixement de Joan Baptista és contat amb un cert paral·lelisme amb el naixement de Jesús. L’anuncia el naixement d’un i altre. Les dues mares es troben i fan camí juntes amb complicitat. De tots dos es conta el naixement, la presentació al Temple, el seu nom i el perquè de la seva vinguda. Joan prepara el camí, i Jesús li pren el relleu i dur endavant tot el projecte salvador de Déu.
Aquest caramull de sorpreses, coincidències i novetats ens fan avinent que sempre hem d’estar a punt per descobrir les noves sorpreses de la vida i una d’aquestes pot ser descobrir tota la novetat que Jesús ens aporta per les nostres vides. I que hem d’anar alerta que distrets i satisfets amb les tradicions i rutines de sempre, no ens passi per alt i sense interès l’evangeli de Jesús, com una proposta interessant de vida i de millorament de la societat i el món.
Aquesta festa de Sant Joan Baptista és una crida a les nostres consciències perquè ens plantegem que hi falta a les nostres vides i a les nostres comunitats i que Jesús ens pot aportar si li obrim la nostra mentalitat i el nostre cor. Per qualque cosa diu el concili Vaticà II que la religiositat no es pot reduir a una devoció dins l’àmbit de la vida privada, o a unes expressions comunitàries de religiositat popular cultural i folklòrica . Sinó que l’autèntica religiositat té una dimensió social de compromís amb el món, que ens dugui a millorar nosaltres mateixos i transformar el món, aportant a tothom l’amor i la llum de Déu, alimentats per la Paraula de Déu i la pregària i l’Eucaristia.
Que aquesta festa de St. Joan Baptista ens ajudi a anar més enllà de les nostres tradicions i descobrir i viure tota la novetat de Jesús i el seu Regne.
L’esglèsia de Sant Llorenç durant el ball de Sant Joan pelut d’enguany