També, una de les característiques de la narrativa de Salvador Galmés és la presència activa del paisatge. Les minucioses i afinades descripcions de l’entorn converteixen aquest en un dels protagonistes de les història de conta. Vegem con comença “El garriguer d’Infern”, descrivint el paisatge on, de forma dramàtica haurà de finir el garriguer: Entre el massís de Calicant i el puig d’Alpara, s’obre una petita vall que llenega suaument vers la vila. Les vessants frontereres de les dues muntanyes congrien el torrent d’Albranca, mort de set fins al gorg de Les Planes, a on s’atipa d’aigua, corre embriac per dins un codolar i s’afica, fart de riure, dins l’entranya insadollable de l’avencar de Sant Llorenç. A la confluència de les vessants d’origen fa una marrada per esquivar un galindó disforjo del peu d’Alpara. La prominència és un talaiot en ruïnes, tot reblit d’ullastres, adusts i vells com les mateixes pedres, abraçats de vidalba en joventut perpètua, que al temps de pascor les adorna bellament de boira florida. Llavors semblen vells presumits, seny a perdre per la temptació blanca d’una verge folla. Però al cor de l’estiu, enlluernats de sol i en la prova dura del mestral a l’hivern, recobren sa honorabilitat hieràtica de guardians de les ruïnes que per ventura estogen la tomba inviolada d’un patriarca prehistòric o d’una verge sagrada, on d’una tribu d’herois. Els ullastres potser ho saben, i guarden amb lleialtat incommovible el misteri de trenta centúries, apilotats i compactes, en host formidable, eriçada de brancons que punyen i féren com a llances. Alguns dels mots (DCVB):
GORG (ant. escrit també gorch o gorc). m. || 1. Clot pregon en el llit d’un riu o torrent, on l’aigua s’entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s’hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. hoya, olla
AVENCAR v. tr. Llançar dins un avenc.1. AVENC m. || 1. Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de gran profunditat; cast. sima.
GALINDÓ m.Prominència lateral formada a la part interna del peu, prop del naixement del dit gros, i que correspon als ossos del metatars (Bal.); cast. juanete.
PASCOR m. ant. Pasqua.
HOST f. Exèrcit en campanya; cast. hueste.