Un senyor d’aquests nous rics es va comprar una colla de lloros, i com eren iguals i no sabia quin era el mascle, un dia els vetlla i quant els veu en feina, va i li rabassa una bona grapada de plomes, de damunt es cap en es mascleUn vespre tenia un sopar d’alt “estanding”, si es va donar la casualitat que va situar el lloro just darrera el Bisbe; es lloro no s’aturava de mirar el cap del sr. Bisbe, un pic tot dret, se altre torcent es cap per avall, i així. Saps que es això que a vagades un te la sensació de que et miren?, idò en el Bisbe li va passar això; no va poder resistir pus i es gira i li diu: a tu que et passa, tant de mirar?. I el lloro: què també t’han pillant caponant com a jo?.