“Algú ha sentit a comptar mai històries d’aquell temps en que havien d’anar a avortar a Londres, no es podia parlar en català a l’escola, no hi havia llibertat d’expressió, i molts emigraven a Alemanya per fer quatre duros…Qualsevol dia veureu passar n’Imanol Arias dins un SEAT 1430. El PP ens ha fet viure ‘Cuéntame’ a la vida real”
En principi aquestes paraules són tan sols un escrit a una xarxa social que vaig poder llegir aquests passats dies, però estan carregades de raó i si ho penses bé posen la pell de gallina.
Aquesta gent que ens governa no creuen ni han cregut mai en la democràcia, són uns impresentables “fills de papa” que tan sols ocupen el seu lloc corresponent a un entramat de peces que d’ençà la dictadura no ha mudat ni un centímetre la seva composició.
Militars d’alt rang, ministres de la dictadura, nobles, terratinents, servents de l’Opus Dei… són la casta d’avantpassats més comuns als alts càrrecs del Partit governant i també a alguns de l’oposició. Els seus descendents tenen la vida solucionada sense haver de fer res més que aixecar la mà o pitjar el botó que els hi ordenen als dinars de família.
A cap d’aquests els interessa la qualitat de “lo públic”. La Sanitat, l’educació, els serveis socials, els mitjans d’informació… no els hi interessen, a no ser que ells o alguna de les empreses dels seus familiars, hi puguin ficar la mà per treure’n substanciosos beneficis.
I tingueu clar, que si les seves filles han d’avortar (que ho faran), no tendran cap problema per anar-se’n de viatge i posar-se en mans del millor metge possible.
I tingueu clar, que si els seus fills han d’estudiar (que ho faran), ho faran a escoles i Universitats privades –o vergonyosament concertades– amb uns estudis que en part les haurem pagat tots nosaltres i un camí per treure’s el títol molt més pla que el dels nostres fills i filles.
Després queden els qui han de fer la feina bruta: regidors i regidores que es creuen amb possibilitats d’arribar qualque dia al mateix nivell dels anteriorment anomenats, o com a mínim de poder viure d’això de la política una bona partida d’anys. Ells són els qui han de donar la cara per els qui realment tallen el bacallà.
Aquests regidors viuen amb l’espasa de Dàmocles damunt el seu cap i pobret d’ell, del qui tengui una opinió diferent del seu representant a Madrid. Si bé és cert que a les Illes hi ha hagut una excepció amb el tema del TIL, no va ser massa mal de fer prometre dos càrrecs més o “aquella feina pel teu fill” als batles (indignes) representats dels seus pobles perquè votassin a les ordres de Madrid a l’assemblea de batles.
Per acabar queda el substrat restant, el poble, que en la seva immens majoria vota als partits polítics com si es tractés d’un partit de futbol: “perquè votes aquests si tanmateix no guanyareu?…” és una frase que ja he sentit anomenar massa vegades per desgràcia. Segons aquest tipus de votant, el programa i les idees del partit no tenen importància, el que realment importa és el fet de guanyar o perdre.