Com cada any per Sant Antoni us deixam tota la setmana perquè pugueu publicar les vostres gloses a través dels comentaris. Com sempre poden ser de qualsevol tema, des de polítiques (alguns segur que necessiten espaiar-se) fins a més populars, passant per algunes pujades de to. No exigim que siguin gloses perfectes (cadascú, supòs, que fa el que pot) i demanam la participació de tothom.
Au vénga que pot ser un bon assaig abans d’anar pels foguerons:
No som homo frissador,
ni estiu ni hivern ni tardor,
però en pensar en fogueró,
ja me sobra es torró.
A mi mes igual es lloc,
ni Artà ni Manacor,
lo que es llorencins duen al cor,
no eu trobareu enlloc.
Per ventura les he fet,
un poc massa malgarbades,
si no vos han satisfet,
podrien ser contestades.
Com vols que te contestem
tan bé com tu ho has fet
Val més que no et critiquem
que encara mos faràs plet
Com que veig la cosa un poc aturada, aprofit per posar unes gloses que vaig recitar el dia que la meva dona i jo celebràvem “que fèiem el tro” i sobretot el naixement de la nostra filla. Per no fer el típic discurs vaig dedicar als convidats un breu recitat de gloses (això sí, amb certes llicències, que un servidor té certs límits i només sap el que sap) :
Una festa preparam,
moltes coses celebram:
n’Aina Quina ha arribat,
es seus pares s’han casat
i a son Vives mos n’anam.
Su ara ho celebram
amb es nostres convidats.
Crec que no en falta ni un
a tots molt vos estimam
i amb voltros ho festejam
per fer-ne un bon conjunt.
Ja heu vist que de glosador
tenc més poc que un ximplet
si cas en Miquel Molinet
me farà de corrector.
Avís: no hi cabreu tots
perquè realment sou molts
perdonau aquest autor
no ho he sabut fer millor.
Començarem pes amics
com ara ses paparres.
Pensava eren bandarres
i ara amb ells sempre ric.
I què dir d’en Xigarràs,
sa rialla més famosa,
de totes sa més formosa.
Ai si amb ella vos multàs…
Qui posseix sa bondat
és, qui si no, en Del meu.
Quants de sorrys ja mos deu
haver dit o demanat.
Ja és hora de xerrar
del nostre viejo rockero.
A pics es posa un poc nero
però el tenc com un germà.
D’en Fulli ara parlam
es nostro excursionista,
de Card.cat activista…
L’any que ve… potser el fitxam
I el nostre amic barceloní
no és més que en Joan Tomàs:
amb ordinadors capaç,
amb esports un figurí.
I si en Santa anunicam
sa infància rememoram.
A Austràlia va marxar
per sort va pensar a tornar.
I dels més antics de tots
l’amo en Mateu Àngel és,
amg gomina va ben mes,
es més xulo des al·lots…
Que diferents tu i jo
i lo bé que mos duim però.
Xerràvem des més antic
ara idò toca es més nou:
en Rafel de can Renou,
de tots noltros es més xic.
A tots volia convidar
però un molt l’enyoram.
Si descobreix que ens casam
“Palleta puta -dirà-
de jo vares riure
perquè anava molt mudat,
tothom vaig deixar estorat
lo mateix ara has de viure”.
De famili és es torn,
sa que no podem triar
i tampoc vull canviar,
no són per jo simple adorn.
Devers sa Ciutat Comtal
hi viuen dues comisses,
catalanes ben postisses
(són de Mallorca capital).
Na Bolaines i na Bel
són famíli ben fidel.
De petit ja me sofria,
Maria Antònia pobreta
quin que fer pobra animeta.
Toni pots mostrar alegria
que tens bona companyia.
Tenc un altre cosinet,
diuen que és un nin ben nito.
Jo ara aquí aprofito
per destacar aquest cosset:
en Juanillo m’ha ajudat
sempre que li he demanat.
No m’oblid de na Bel Quina
de tots sa més bona nina
que prefereix seure a un banc
que embrutar-se tot de fang.
Ara arriba es meu germà,
de tots es més despistat.
Sempre pareix empenat,
però com se fa estimar
aquest repuça aubardà.
De tios no vull glosar
que això’s un mai acabar
i ja no sé fer més rima.
Just vull dir que’ls tenc estima.
Sa tia Cati, catina,
Àngela i Sebastià,
Pedro, cap vull oblidar
encara que sigui Quina.
Joan i Pedro Comís,
Mateu, Meca i Margalida
aquí ningú oblida
que amb voltros he estat feliç.
Hi ha un americà:
es meu tio capellà.
Li dedic glosa en anglès
per no quedar tan pagès:
Welcome here father Jhon
who in America won.
In this special day
quited your country fairway.
Clap your hands for him come on.
Més me valdrà practicar
que m’ho demana en Bauzá…
Se queixen que mai ho dic
però ho puc dir més d’un pic:
Mare i Pare sou es millors
i vos aprecii a ambdós,
a pesar que sigueu lentos
com sa tortuga des cuentos.
De sa famili política
sense caure en cap clixé
me convendrà xerrar bé,
que si no se posa crítica.
Na Maria va dur en Pau…
Passa que fos periodista,
també un poc comunista,
però a més catalanista…
ja era per cridar au!
(per dir-ho un poc suau).
Idò m’han acollit bé,
ho vull agrarir també.
Sogres amb aquesta festa
esper obtenir conquesta
i ser es gendre més estimat
per davant des meu cunyat.
Som homo afortunat
sort de tenir-les a elles,
ses meves dues donzelles.
Ja’n puc estar alabat…
ho dic per Aina i Maria.
Amb voltros quina alegria
si sou sa meva família.
I això don per acabat,
esper hagi agradat.
Jo vos dic a reveure
i alertau amb es beure.
EL GOVERN DELS DIMONIS
El refrany diu tothom té
el que pels seus fets mereix,
això no sempre es compleix
i la injustícia esdevé
el mal general, jo ho sé
perquè visc a dins l’infern
que esper que no sigui etern,
ja que l’esperança mina.
La societat mallorquina
es mereix millor govern.
Ses gloses han tornat
com cada any a card.cat
i es president me reclama
intervenció institucional
Diu que li falta gent!
no m’extranya gens ni mica
bec-collada que se’n duen
els qui xerren d’homeopatia
Educació, tren i festes
amb crítica unidireccional
falten dimonis que ballin
contra es discurs de card.cat
Sant Antoni té un torment
ho escriu al card.cat
sa Maniga té un forat
fa olor de pet pudent
En Dalmi menja frit
sigui hivern o sigui estiu
un bon dia en per mi
li sortirà per sa perdiu
(jijiijii)
En Pau Quina President
Card.cat ha pres es vol
Sa Libel·lula pes torrent
Amb s’amor escriure ben poc
(No sona però es ben vera…jijiiji)
Professors amb xafarderies…
és el que li faltava a card.cat
per perdre més activistes
au idò, adéu siau
Aquest glosador porteny
no dura un bon combat
el profe un poc l’estreny
i ell ja s’ha acovardat
Libel·lula tu bé saps
que sense tu això no va
noltros te necessitam
per enriquir es card.cat
No pots dir adéu siau
quan a tu ben et complau
No me facis cridar en Bauzà
perquè me doni un cop de mà
Quina guarda d’arreplegats,
libel·lula, professor i president,
a glosar heu començat,
a veure qui cau primer.
Sa Libel·lula adéu siau,
es professor aguanta feiner
i es president no sap que fer
davant un pixacantons calamillorer.
Una cosa vos vull dir,
d’aquestes entrevistes que heu publicat :
meam si tirau mésa ferir
que sinos sona descafeinat.
Au idoi fins més tard,
que sa jornada no he acabat,
això només ha estat un kit-kat
per emprenyar aquests tres pardals !!!
Sant Antoni va per mar
tocant una campaneta
i demana a n’en Bauzá
que no ens faci la punyeta
no havia posat esment
que a glosar convida en Pau,
convé afinar la ment
per armar qualque sarau
just hem començat l’any
i avançam amb prou temor
amb por d’evitar el dany
que ens pot causar el fervor
si qualque dia posam
un símbol a la finestra,
que no és res més que un clam,
castigat per llei feresta
Oh! guardau-nos Sant Antoni
de mal fer i de beneitura,
malifeta del dimoni
amb injusta escritura
que resta expressió del poble
i mana llei ben injusta
i castiga a cada poble
a llengua closa i muda.
sense fer ús de cap símbol
que marca l’expressió
i fa entenent el títol
del qui dóna opinió-
Sant Antoni va guanyar
als dimonis, més de mil
i ara mos ajudarà
allevar d’enmig es TIL.
En Rafel Crespí ha escrites aquestes:
Sant Antoni fa sa mitja
enrevoltat d’altres sants
i riu quan sent madò Camps
que de PISA en diu trepitja
Sant Antoni va calent
i no es de cap focatera
sinó d’una Consellera
que li vol fer un expedient
Sense haver-hi cap dobber
començam una obra pia,
aquest govern del pepé
vol pintar de verd sa via.
Retroenllaç: Resum Sant Antoni 2014 | card.cat