Les Illes Balears aporten 309 milions d’euros a Europa i en reben 28

Amb motiu del dia d’Europa la Fundació Emili Darder i el Centre Maurits Coppieters (que és el think tank de tots els partits nacionalistes de la UE, amb presencia de les fundacions del Partit Nacionalista Escocès, ERC, el Partit del País de Gal·les, etc) publica un estudi sobre les balances fiscals entre la Unió Europea i 22 regions europees (regions de l’Estat espanyol, Gran Bretanya i Bèlgica).El secretari general del PSM-Entesa, Biel Barceló, i el director de l’estudi i doctor en Economia, Jaume Garau, han comparegut en roda de premsa avui per presentar les conclusions d’aquest treball que ha estat co-finançat pel Parlament Europeu i ha tingut un cost de 7.000 euros. A partir del 9 de maig, estarà disponible a  www.ideasforeurope.eu

Tots dos han coincidit en remarcar la necessitat d’un reconeixement just i equitatiu de les Balears per part de l’Estat espanyol. Biel Barceló ha destacat que la ciutadania de les Illes Balears “patim una triple discriminació, un triple espoli fiscal per part de l’Estat espanyol: una per la via del finançament autonòmic, també a través de les inversions en els pressuposts de l’estat, i per últim per la via del repartiment dels Fons Europeus”. El secretari general del PSM-Entesa ha incidit en què Balears segueix sent, també en el tracte amb les inversions europees, de les regions que més aporten i les que manco reben.

Jaume Garau ha explicat que Brusel·les adjudica els Fons Europeus als estats membres, i són aquests els encarregats de distribuir els doblers a les comunitats. “Però l’Estat no és transparent a l’hora d’exposar quins són els criteris que utilitza per a distribuir aquests fons. L’únic que podem constatar és la manca de transparència i la discriminació que segueix rebent Balears per part de l’Estat”.

El director de l’estudi ha afegit que el 2014 és un any especialment important per a la Política Regional Europea”: s’està finalitzat un període d’implantació de Fons Europeus (2007-2013) i es prepara la nova etapa d’inversions (2014-2020), és un bon moment per fer balanç: avaluar com s’ha fet en el passat i extreure’n conclusions de cara al futur.

Els principals resultats obtinguts en l’estudi ens permeten veure com:

· Les regions que presenten els índex de riquesa per càpita més alts, són les que més aportacions fan als pressupostos de la UE. Al mateix temps, els territoris amb nivells de renda per càpita més baixos, són els que reben més inversions de la UE.

· No obstant, es donen excepcions: Irlanda del Nord, Valònia, País Valencià, Illes Balears i Catalunya tenen un finançament europeu especialment baix en relació al seu nivell de renda i presenten uns saldos fiscals especialment negatius, si es té en compte el seu grau de desenvolupament econòmic.

· En el cas de les Illes Balears: anualment, els ciutadans que havien a l’arxipèlag aporten 309 milions d’euros en impostos, i reben 28 milions d’euros d’inversions en Fons Europeus. Una diferència negativa de 281 milions d’euros anuals.

· Aquesta diferència, representa un saldo fiscal negatiu de 1,1% del PIB amb la UE, el més alt de totes les regions europees analitzades (només superat per Brussel·les i Valònia).

· Territoris amb nivells de renda molt similars, reben quanties molt diferents de fiançament europeu i tenen saldos fiscals molt desiguals amb la UE. Per exemple, Aragó i les Illes Balears tenen pràcticament la mateixa població i la mateixa riquesa per càpita. En canvi, Aragó rep gairebé 4 vegades més Fons Europeus que totes les Illes Balears.

· Cinc de les sis regions europees que reben un finançament europeu més baix en relació a la seva renda, totes corresponen a situacions polítiques excepcionals: els Països Catalans –amb llengua i cultura diferenciada de la majoritària al seu Estat-; Irlanda del Nord i Valònia.

· Els criteris polítics alhora del repartiment dels Fons Europeus entre les regions dintre d’un mateix Estat no són prou clars. Tot i que els mecanismes de repartiment dels Fons Europeus queden establerts per Brussel·les, els governs dels Estats disposen d’un important marge de maniobra per tal de decidir la quantia d’ajudes europees que finalment s’assignarà a cada regió de dintre del seu Estat.

· La manca de transparència i de criteris clars i objectius sobre com s’assignen els Fons Europeus entre les regions d’un mateix Estat, provoquen tensions sobre el repartiment final de les ajudes comunitàries: es donen casos de regions que tenen la mateixa renda per càpita i la mateixa població i, en canvi, reben un volum d’inversions en Fons Europeus fins a tres vegades superiors a d’altres. En aquest cas, la Política Regional Europea no ajuda a harmonitzar les diferències, sinó que les fa encara més grans.

En resum:

La Política Regional de la UE té com a objectiu impulsar un creixement econòmic més harmoniós entre els diferents territoris europeus. El problema és la manca de transparència dels criteris sobre com es reparteixen les inversions europees dintre dels territoris d’un mateix Estat. Necessitem que els Governs dels Estats Membres expliquin quins són aquests criteris de repartiment.

20140508_Gràfic Balances Fiscals Europa

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.