El discurs després de les eleccions de dos líders del PP damunt la trona, dirigint-se al públic:
-Així ens agrada, ens heu seguit votant, ja veureu nosaltres si ens segui votant.
-La gent: Molt bé, visca en Rajoy, és un líder, Europa ens te enveja. El que havia xerrat és gira cap a l’altre.
No escaliven, a aquests pobres els pots enganar tot lo que te doni la gana (llavors la gent s’estranya quan retallen en cultura), les volem així, les pots robar, les pots enganar, no s’enteren de res, tanmateix ens seguiran votant.
Parlant d’enganar, jo les veig una altra de molt ben trempada i molt perjudicial pels treballadors: Ara ells presumeixen de crear empreses entre els emprenedors i que lleven a la gent de l’atur, però jo entenc la jugada d’una altra manera: A un empresari (un picapedrer) li surt una feina d’uns quants mesos, per a quatre persones. Aconsellat per la gestoria, agafa les quatre persones i les hi diu “us heu de fer autònoms, jo us donaré feina per uns quants mesos.
Ells només pensant en ara i la feina, es fan autònoms, ja tenim el govern que es penja tres medalles, una perquè ha creat una empresa més
per exemple un picapedrer, li surt una feina per uns quants mesos, per quatre persones. aconseiat per se gestoria, o sia, seguint se ideea de es Govern; Me agafa ses quatre persones, les diu, vos heu de fer autonoms, jo vos donare feina, el menis per uns quans mesos, ells nomes pensant en ara, i se feina, se fan autonoms; Ja tenim es Govern que se penja tres Medalles, 1 perquè ha creat una emprese més, 2 perquè ha tret per he sempre quatre persones de es paro, i 3 perquè ja n’han picat quatre més. Però tenim la realitat; Aquets quatre quan l’empresari no tengui pus feina, se limitarà, a dir-los s’ha acabat, no importa que torneu, i ells es trobaran sense feina, fora atur, sense que s’hagi cotitzat a la Seguritat Social. Que vol dir això? Que no només s’ajuda als bancs i a les grans empreses, sinó que s’ha lluitat perquè més be prest que tart, s’acabi el depòsit de la Seguretat Social, i els Bancs poder fer Plans de Pensions, i es Hospitals privatitzar-los. Aixì podrem tornar a la Plaça, els obres esperant, vendrà l’empresari, dira, tu tu, i tu, els altres podeu tornar a ca vostra,un altra dia serà. Ara això pareix una collonada, però jo se Hotels aun estudi damunt se taula, per tenir quatre o cinc caps i la resta ferro aixì, llogar-los per dies, i només llogar els necessaris per aquell dia. Podran manejar el personal, s’eviten un dineral de pagues dobles i prestacions, d’assegurances, sempre només se te lo imprescindible, i rendint en es dotzens per cent, i alerta en rebotar-te. Es que pugui un pla de pensions, i qui no, les velleses tirat per allà on menis nose facis, i desprès a morir per veure com Americà. Si no aturam se dreta ha Europa, i aquí aixì veig el futur.