Faci-s’ho mirar senyor Aguiló

Després de llegir l’escrit que fa 2 dies publicà el Sr. Ramón Aguiló al Diario de Mallorca, no puc més que sentir-me realment decebut davant la posició de qui fou 12 anys batlle de Palma al capdavant del PSOE.

Pareix com si darrerament (i després de les darreres eleccions europees encara més) el PSOE hagi deixat de creure també amb lo que és la qüestió autonòmica i s’hagin apuntat al carro del centralisme jacobí del que tant bravegen altres partits com PP o UPyD.

Sembla mentida que quan vostè comandava, els qui ara protestam davant del govern del PP d’en Bauzá per la seva política educativa, llavors érem votants seus però ara hem esdevingut “una amplia corte de ciudadanos seducidos por el fanatismo”.

Al seu escrit vostè diu “nunca he estado dispuesto a trabar amistad con ningún fanático”, però crec que el seu problema és un altre, va pujar a la batllia de Ciutat als anys 80 i mai ha pogut acceptar haver de deixar la seva trona. Diferents personatges públics han fet esment del seu “esnobisme” negant fins i tot la salutació als “inferiors” a vostè.

Li record que TOTA la Comunitat Educativa (pares, docents, sindicats, inspectors…)  s’ha oposat a l’atac directe a l’escola dels nostres fill i filles, promogut des de les cadires del Consolat. Fent costat a aquesta política i insultant i menyspreant a gent des del seu article, jo diria que qui s’ha transformat amb un fanàtic de la pitjor espècie és vostè. Faci-s’ho mirar senyor Aguiló.

 

 

Article al Diarió de Mallorca

7 pensaments a “Faci-s’ho mirar senyor Aguiló

  1. Serafí: Crec que l’opinió del Sr. Aguiló no és la del PSOE. De fet no hi milita i ha tengut algunes topades amb el partit.

    • Home Tomàs, el PSOE no fa gaire ganes de defensar. Amb el tema del rei i cert sector del partit que comparteix la idea de no retirar el TIL, n’hi ha per llogar-hi cadiretes

  2. Aquest home és un ressentit. Vaig llegir el llibre que li dedicà Gina Garcies i delata una quantitat de complexos d’autoodi brutals. Tenia vergonya de ser de classe popular i, com que els estius feia d’ordenança, s’amagava pels racons que no el trobàs cap company seu de Sant Francesc. Després va venir l’autoodi com a xueta. Ara renega de la pertinença a la cultura catalana. És talment com na Rosa Díez. Fa temps que no vull llegir res seu, perquè va pudor d’amargura. L’atlre dia, però, em varen dir que pegava a n’Huguet i en Soler per haver visitat Jaume Sastre. Tot un socialista renegant de les obres de misericòrdia!
    Allà on es retrata, però, és en la frase que ell no s’asseuria mai amb un fanàtic. Doncs, menteix descaradament. S’asseu cada dia amb ell mateix: un espanyolista fanàtic de la més baixa condició.

  3. Vaig començar a llegir l’article de sr. Aguiló. I no el vaig acabar. Feia temps que trobava que pixava fora del test, però ahir m’ho va acabar de confirmar. Au! a porgar fum! No el llegiré més, no val la pena. N’hi ha que els trabuca el cap i no se’n temen.

    • Gràcies per la correcció Miquel Àngel. Mir de fer-ho lo millor possible, però de tant en quant encara se m’escapa qualque faltota 😉

  4. Per acabar de reblar el clau, avui el DdM publica una “carta al director” seva on es ratifica en el seu article, mig demana disculpes a n’Huguet i carrega amb molta mala llet contra en Soler, arribant a ficar-se amb els seus orígens humils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.