Na Carme Redón Pomar és una murera que també se sent llorencina. Ha estudiat música des dels cinc anys i als denou anys va entrar al Conservatori Superior de Palma on es llicencià en l’especialitat de violí als vint-i-tres. Des de llavors ha fet un màster a València i ha donat classes a diferents pobles de l’illa. Aquest nou curs comença una nova etapa com a directora de l’escola de Música de Sant Llorenç on ja fa uns anys que hi dona classes.
Ella no considera que la música sigui una matèria aïllada i exclusiva. Pensa en el músic com un artista complet que és capaç de valorar i entendre el llenguatge de totes les altres arts que en el fons, només són una: el llenguatge de la bellesa.

Nom complet: Carme Redón Pomar.
Malnom: De ca n’Eloi.
Estudis: Llicenciada amb estudis musicals especialitzada en violí.
Professió: Professora de música i de violí.

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?.
Amb el capità Nemo, que vol dir “ningú” en llatí. Aquest senyor sí que s’ho muntava bé, ningú li feia els comptes: el seu submarí, la seva mar…

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona?
La passió i la lleialtat. Vivim en un món on el “salvi’s qui pugui” és el que predomina i són valors que s’estan deixant una mica de banda.

3. La teva major afició?
La meva professió és la música i m’encanta, però la meva afició “no professional” és escriure.

4. On i quan et sents feliç?
Quan després de fer molta feina i d’invertir molts d’esforços tot surt com havia planejat (ara mateix ho dic pensant amb els meus alumnes). I pel que fa a on seria feliç, la veritat és que ara mateix voldria prendre un suc de taronja a la plaça de Marràqueix. Fa anys que hi vull tornar.

5. Què no perdonaries?
A no ser que fos el pitjor dels pecats capitals… jo ho perdono tot. De primeres no, perquè sóc un poc geniüda com dirien a Muro, però quan tot d’una es refreda torno a ser un tros de pa.

6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?
Que un alumne toqui una melodia i que qualcú s’emocioni. No hi ha cap fortuna que pugui pagar una emoció així.

7. De quin color et veus?
De color marró. Des de petita sempre he estat molt “negreona”. Ma mare deia que tal vegada m’havien canviat per la filla del carboner.

8. Quin és el darrer llibre que has llegit?
“Marte Rojo”. Forma part d’una trilogia de Sci-fi que no sé si acabaré perquè aquest curs estaré bastant enfeinada.

9. Un programa de TV.
“Desafío Extremo” amb en Jesús Calleja. Em fa desconnectar.

10. Una cançó (i artista).
“The Music of The Night” del muscial “The Phantom of the Opera”. El meu fantasma preferit sempre serà l’australià Anthony Warlow.

11. Per posar-te un defecte…
Sóc un poc madonota, de vegades vull tenir massa controlades les coses.

12. I una virtut?
Sóc molt creativa.

13. Quina és la teva meta?
Avui no sabia ni què fer per dinar… qui sap. Ser una bona persona i deixar bon record a la gent que m’estima.

14. Quines experiències consideres que t’han marcat de forma singular:
Donar classes. Quan ets tu la persona que ha de donar el missatge i la que ha d’educar tot fa un canvi, passes de ser “jove” a ser adulta i te n’adones que la menor ximpleria pot tenir grans conseqüències, tant negatives com positives.

15. El teu moment estel·lar o de plenitud:
Quan he guanyat algun concurs de narrativa. Això sí, són alegries momentànies.

16. Llepolia o plat preferit?
L’arròs en qualsevol de les seves preparacions.

17 Pel que coneixes, què hi falta al municipi de Sant Llorenç?
Hi falta una cafeteria ben davant de l’escola de música. Ja m’agradaria fer un nespresso amb en George Clooney entre classe i classe.

18. Què hi sobra?
Res.

19. A quin racó del teu poble o ciutat et trobes més a gust?
Sempre m’ha agradat la fora vila, però només per passejar perquè no tenc bona mà per les plantes.

20.- Una frase, idea, o pensament final
“Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d’altres”. M’agrada la idea de Groucho Marx de derrocar les presons mentals. Crec que pel tipus de món on vivim fa falta una visió flexible de les coses, no em refereixo a ser hipòcrites, sinó que l’expressió “puny de ferro” ja no serveix.

Cercant entre llibres

Col·laborant amb els Amics de les Bandes Sonores

Tocant a la Semana Negra de Gijón

Una ballarina frustrada

Foto que te ma mare a l’entrada de casa