O la bellesa narrativa de Jaume Galmés analitzant la VIGÈNCIA DE MARIÀ MANENT

ABRIL
l ‘alè de les glicines.
MARIÀ MANENT

Allau, cascada, devessall
de llum
i de perfum, nau fluvial
d’efluvis irreals,
espectre
del blanc al lila.

Si l’asfòdel creix ran dels rius
infernals, ¿vos retrobarem, glicines,
arraïmades als balcons del cel,
penjant damunt plàcides platges?

Lectura de poemes a Alaró. Imatge recent de Jaume Galmés

Aquest és el bell poema de Jaume Galmés que ret homenatge a Maria Manent i que enceta l’article que complementa la seva intervenció a la UIB. Si no hagués sigut pel seu comentari i posterior préstec de la revista segurament mai me n’hauria adonat. Sabia, perquè m’ho havia contat que, de la mà de Pere Rosselló, havia vingut a fer una xerrada a la UIB, de la mateixa manera, que vaig saber que aquest estiu havia fet una lectura dels seus poemes a Alaró; però fins a tenir el treball a les mans no me’n vaig adonar de la seva profunditat, ni de la seva bellesa. Em refereixo a la bellesa del treball, a la bellesa de la feina d’en Jaume, de banda la bellesa implícita en les referències del poeta homenatjat.
No son, tan sols, vint i nou pàgines impreses en lletra petita, trenta-una notes de peu de pàgina explicant relacions, una addició de paraules belles, les de Maria Manent i també les d’en Jaume que van desgranant i explicant aquesta esmentada vigència del, amb paraules de Bofill i Ferro: “Mestre insuperat del vers català, el qual ha sabut convertir en una cosa delicadament luxosa, pròxima a tot el que sembla, en la seva fragilitat i lleugeresa, frec a frec d’evaporar-se en ésser espiritual com és ara les flors, els ocells o les cabelleres femenines”. El treball va més enllà. De com un poeta confegeix mots en forma de prosa poètica per parlar d’un altre poeta, mestre i referent.
Tot un luxe. Una feina curosa, farcida de relacions i esbrinada d’en Jaume -avui parisenc nascut a Sant Llorenç-, publicada en el número 104 (juny de 2014) de la revista quatrimestral de poesia “Reduccions”, dirigida per Lluís Sola i Sala i editada per Eumogràfic i Edipoies S.L., amb la col·laboració del Serveis de Publicacions Institucionals de la Universitat de Vic.
Ens Jaume ens haurà de dir com i on es pot adquirir aquesta revista (puix cercant, a “Amazon” no n’he trobat referències i a “lacasadellibro” tan sol hi he trobat números antics) ben interessant tant per a les biblioteques publiques del terme com per a aquells que ens agrada col·leccionar -a dir ver, moltes vegades amb més voluntat que esma- publicacions relacionades amb Sant Llorenç o d’autors locals.