Cada vegada que hi ha eleccions hi ha gent que me comenta que no entèn molt bé què és la llei d’Hont.
La llei d’Hont és una fórmula electoral, creada pel jurista belga Víctor d’Hont, l’any 1878, que permet obtenir el número de càrrecs electes en proporció corregida als vots que ha obtingut cada candidatura. Aquesta fórmula ha estat aplicada per diversos països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Hi ha altres països que apliquen fórmules diferents com el mètode Imperiale, el mètode Sainte Laguë, el mètode danès, el mètode Igualat, el mètode Huntington, etc. La llei d’Hont afavoreix els partits més grans.
Per intentar explicar com funciona anem a fer un supòsit sense noms de partits (ja que avui és jornada de reflexió).
Municipi: Sant Llorenç des Cardassar
Eleccions: Municipals
Partits que es presenten: A, B, C, D, E, F
Regidors a triar: 13
Resultats de les votacions:
Partit A: 700 vots, partit B: 610 vots, partit C: 505 vots, partit D: 420 vots, partit E: 210 vots, partit F: 100 vots.
Vots blancs: 60
Vots nuls: 10
Total de vots emesos:2615
Total de vots vàlids (no es compten els nuls): 2605
La llei electoral estableix que els partits que no arriben al 5% dels vots vàlids queden fora del recompte a l’hora d’adjudicar els regidors.
El 5% dels vots vàlids a Sant Llorenç en aquest supòsit són: 5% de 2605 = 130 vots. En aplicació d’aquesta llei, el partit F, que només ha obtingut 100 vots, i per tant no arriba als 130, queda fora del repartiment.
Per distribuir els 13 regidors entre els restants partits s’aplica la llei d’Hont. Segons aquesta llei els resultats de cada partit s’han de dividir per 1, 2, 3, 4, 5, 6, etc fins a arribar amb la darrera divisió al número de regidors a repartir, 13, segons el quadre següent:
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | ||
A | 700 | 700 | 350 | 233 | 175 | 140 | 117 | 100 | 88 | 78 | 70 | 64 | 58 | 54 |
B | 610 | 610 | 305 | 203 | 153 | 122 | 102 | 87 | 76 | 68 | 61 | 55 | 51 | 47 |
C | 505 | 505 | 253 | 168 | 126 | 101 | 84 | 72 | 63 | 56 | 51 | 46 | 42 | 39 |
D | 420 | 420 | 210 | 140 | 105 | 84 | 70 | 60 | 53 | 47 | 42 | 38 | 35 | 32 |
E | 210 | 210 | 105 | 70 | 53 | 42 | 35 | 30 | 26 | 23 | 21 | 18 | 19 | 18 |
A continuació s’adjudiquen els regidors:
El primer regidor és per al partit A (700), el segon per al partit B (610), el tercer per al partit C (505), el quart per al partit D (420), el cinquè per al partit A (350), el sisè per al partit B (305), el setè per al partit C (253), el vuitè per al partit A (233), el novè per al partit E (210), el desè per al partit D (210), l’onzè per al partit B (203), el dotzè per al partit A (175) i el tretzè per al partit C (168), segons el quadre següent:
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | ||
A | 700 | 350 | 233 | 175 | 4 | |||||||||
B | 610 | 305 | 203 | 3 | ||||||||||
C | 505 | 253 | 168 | 3 | ||||||||||
D | 420 | 210 | 2 | |||||||||||
E | 210 | 1 | ||||||||||||
13 |
Definitivament, aquesta llei, la del senyor Hont, és mala d’entendre.
He fet unes proves i això m’ha sortit!
Sistema proporcional clàssic sense el 5% de mínims
Sistema proporcional
Percentual Regidors aproximació
Partit A 700 26.871 3.576 4
Partit B 610 23.417 3.116 3
Partit C 505 19.386 2.580 3
Partit D 420 16.123 2.145 2
Partit E 210 8.061 1.073 1
Partit F 100 3.839 0.511 1
Totals 97.697 13.000
Amb els decimals i amb l’aproximació estàndard fa que en surtin 14 en lloc de 13.
aplicant el 5% de mínims
Sistema proporcional
Percentual Regidors aproximació
Partit A 700 26.871 3.722 4
Partit B 610 23.417 3.243 3
Partit C 505 19.386 2.685 3
Partit D 420 16.123 2.233 2
Partit E 210 8.061 1.117 1
Partit F 100 3.839 0.000 0
Totals 97.697 13.000
Almanco aplicat a aquest exemple es veu que la llei d’hont no va massa desencaminada, ho he provat amb altres exemples i aparentment(si no ho he fet malament) la distribució és bastant correcte.