La llei d’Hont

Cada vegada que hi ha eleccions hi ha gent que me comenta que no entèn molt bé què és la llei d’Hont.

La llei d’Hont és una fórmula electoral, creada pel jurista belga Víctor d’Hont, l’any 1878, que permet obtenir el número de càrrecs electes en proporció corregida als vots que ha obtingut cada candidatura. Aquesta fórmula ha estat aplicada per diversos països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Hi ha altres països que apliquen fórmules diferents com el mètode Imperiale, el mètode Sainte Laguë, el mètode danès, el mètode Igualat, el mètode Huntington, etc. La llei d’Hont afavoreix els partits més grans.

Per intentar explicar com funciona anem a fer un supòsit sense noms de partits (ja que avui és jornada de reflexió).

Municipi: Sant Llorenç des Cardassar

Eleccions: Municipals

Partits que es presenten: A, B, C, D, E, F

Regidors a triar: 13

Resultats de les votacions:

Partit A: 700 vots, partit B: 610 vots, partit C: 505 vots, partit D: 420 vots, partit E: 210 vots, partit F: 100 vots.

Vots blancs: 60

Vots nuls: 10

Total de vots emesos:2615

Total de vots vàlids (no es compten els nuls): 2605

La llei electoral estableix que els partits que no arriben al 5% dels vots vàlids queden fora del recompte a l’hora d’adjudicar els regidors.

El 5% dels vots vàlids a Sant Llorenç en aquest supòsit són: 5% de 2605 = 130  vots. En aplicació d’aquesta llei, el partit F, que només ha obtingut 100 vots, i per tant no arriba als 130, queda fora del repartiment.
Per distribuir els 13 regidors entre els restants partits s’aplica la llei d’Hont. Segons aquesta llei els resultats de cada partit s’han de dividir per 1, 2, 3, 4, 5, 6, etc fins a arribar amb la darrera divisió al número de regidors a repartir, 13, segons el quadre següent:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
A 700 700 350 233 175 140 117 100 88 78 70 64 58 54
B 610 610 305 203 153 122 102 87 76 68 61 55 51 47
C 505 505 253 168 126 101 84 72 63 56 51 46 42 39
D 420 420 210 140 105 84 70 60 53 47 42 38 35 32
E 210 210 105 70 53 42 35 30 26 23 21 18 19 18

A continuació s’adjudiquen els regidors:

El primer regidor és per al partit A (700), el segon per al partit B (610), el tercer per al partit C (505), el quart per al partit D (420), el cinquè per al partit A (350), el sisè per al partit B (305), el setè per al partit C (253), el vuitè per al partit A (233), el novè per al partit E (210), el desè per al partit D (210), l’onzè per al partit B (203),  el dotzè per al partit A (175) i el tretzè per al partit C (168), segons el quadre següent:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
A 700 350 233 175 4
B 610 305 203 3
C 505 253 168 3
D 420 210 2
E 210 1
13

Definitivament, aquesta llei, la del senyor Hont, és mala d’entendre.

Un pensament a “La llei d’Hont

  1. He fet unes proves i això m’ha sortit!

    Sistema proporcional clàssic sense el 5% de mínims

    Sistema proporcional
    Percentual Regidors aproximació
    Partit A 700 26.871 3.576 4
    Partit B 610 23.417 3.116 3
    Partit C 505 19.386 2.580 3
    Partit D 420 16.123 2.145 2
    Partit E 210 8.061 1.073 1
    Partit F 100 3.839 0.511 1
    Totals 97.697 13.000

    Amb els decimals i amb l’aproximació estàndard fa que en surtin 14 en lloc de 13.

    aplicant el 5% de mínims
    Sistema proporcional
    Percentual Regidors aproximació
    Partit A 700 26.871 3.722 4
    Partit B 610 23.417 3.243 3
    Partit C 505 19.386 2.685 3
    Partit D 420 16.123 2.233 2
    Partit E 210 8.061 1.117 1
    Partit F 100 3.839 0.000 0
    Totals 97.697 13.000

    Almanco aplicat a aquest exemple es veu que la llei d’hont no va massa desencaminada, ho he provat amb altres exemples i aparentment(si no ho he fet malament) la distribució és bastant correcte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.