Personatges llorencins

Tots els pobles tenen algun personatge que, per un motiu o altre, és mereixedor d’esser recordat per les generacions futures i Sant Llorenç no n’és una excepció. Per intentar unificar criteris i establir unes bases que servissin per a futurs reconeixements, fa devers deu anys l’Ajuntament va crear una comissió, integrada per regidors, funcionaris i gent del carrer, que s’encarregà d’establir quatre grups de llorencins destacables: Fill Il·lustre, dins el qual hi ha Salvador Galmés i Sanxo, nomenat pel Plenari el 17 de juliol de 1951; Gabriel Carrió Galmés, nomenat el 14 de setembre de 1951; i Miquel Pont i Cantallops, nomenat el 14 d’octubre de 2005. Fill Predilecte, que només compta amb Jaume Llinàs, es Moleter, nomenat el 24 de novembre de 1955. Fill adoptiu, amb un únic integrant, Francisco Franco Bahamonde, nomenat el 26 de gener de 1937. I Medalla d’Or, que fins al dia d’avui només s’ha concedida a Miquel Rosselló Pont, en el Plenari del 13 d’agost de 2009.

A part d’això, a un nivell inferior, hi ha aquells llorencins als quals s’ha dedicat algun carrer o edifici. Aquí tenim els Soler, Femenies, Ordines, Pardines i Tià de sa Real, que tenen un carrer al seu nom, i Margalida Fullana, que dóna nom al poliesportiu de Sant Llorenç. Salvador Galmés també té un carrer i la biblioteca, i el camp de futbol es coneix com es Moleter, ja que fou ell el qui regalà els terrenys per construir-l’hi.

Tot això ve a compte perquè consider que passa d’hora d’actualitzar-ho, i de fet fa deu anys que l’Ajuntament en parla però encara és l’hora de què s’hagi decidit a posar remei a alguns reconeixements que criden poderosament l’atenció, segons el meu parer.

El primer, crec que en Francisco Franco no ha d’esser cap fill adoptiu de Sant Llorenç, però ho seguirà essent fins que l’Ajuntament derogui el seu nomenament. El segon, Gabriel Carrió no era ni de molt il·lustre, i si ho fou nomenat va esser perquè els mauristes llorencins ho exigiren, per compensar que dos mesos abans ho havia estat nomenat Salvador Galmés, el seu contrari ideològic. Els Soler, Femenies i Ordines crec que tenen un carrer perquè eren seus els terrenys quan es van urbanitzar, però no tenen cap altre mèrit. I en Tià de sa Real té un carrer al nucli de sa Cova en el qual només hi ha una o dues cases, poca cosa per esser el personatge més popular de les Rondaies Mallorquines. D’altra banda, Joan Sanxo Tous va esser un dels ideòlegs més destacats del nacionalisme d’esquerres, durant la República i tampoc no té cap tipus reconeixement municipal.

Veurem si la recentment creada Comissió Municipal de Cultura posa remei a tot aquest desgavell.

 

4 pensaments a “Personatges llorencins

  1. Bon dia,
    Crec del tot desafortunat el teu comentari de Don Gabriel Carrió fill il.lustre de Sant Llorenç no tan sols pel que va fer sinó també per tot el que va donar al poble de Sant Llorenç.
    Tot i q m’hauria de documentar més crec que les teves apreciacions són del tot gratuïtes i incorrectes.
    Joan Llull Ferro

  2. En resposta al teu comentari he de dir que no era la meva intenció dejectar la figura de Gabriel Carrió, però les meves afirmacions estaven fetes en base a acords de plenaris de l’Ajuntament.

    Així, en el del 25 d’agost de 1931 hi consta un escrit del Col·legi de Secretaris, en el qual qualifica la gestió de Gabriel Carrió de “defectuosa”, encara que no hi detecta mala fe, sinó manca de competència, atribuïble, en part, al fet de què no va obtenir la plaça per oposició. No sembla que aquesta qualificació s’adigui gaire amb una persona il·lustre.

    Quant a què fou nomenat fill il·lustre gràcies a les pressions dels mauristes, en el ple del 14 de setembre de 1951, Montserrat Mascaró Jaume i Antoni Gelabert Brunet, partidaris d’Antoni Maura, van pressionar l’Ajuntament per a què també li concedís la mateixa distinció que a Salvador Galmés, en base a la suposada donació del solar que obrí el carrer Gabriel Carrió, a la construcció del teulado, a la plaça Nova i als gairebé 25 anys en què fou secretari de l’Ajuntament. Aquest solar el va “donar” a canvi de què l’Ajuntament li pagàs una quantitat de dobbers que assegurava que li devien per la feina de secretari.

    I que estava enemistat amb Salvador Galmés era conegut de tothom, ja que l’escriptor l’havia inclòs a la novel·la Flor de Card amb el nom d’es Nin d’es Molí, el qual descriu com “engallat, ample, majestàtic, solemnial, com un batle novell presidint una processó”.

    En base als dos primers paràgrafs, consider que si li havien d’haver fet algun reconeixement oficial havia d’esser “Fill Predilecte”, però no “Fill Il·lustre.

  3. Que siguis tu defensor de l’altre bàndol no vol dir que tinguis raó. Jo em pregunto, si era tan dolent perquè va ésser secretari 25 anys. Sóc de l’opinió que l’història no s’ha de modificar i menys sense poder confrontar diverses opinions sobre la realitat.

    Mercè Ferro, dona del nét de Gabriel Carrió

  4. Perdona, però crec que estàs confusa.
    Ni jo som defensor de cap bàndol ni en cap moment he afirmat que Gabriel Carrió fos dolent. De fet, consider que un Fill Predilecte ho és perquè ha fet algun servei a la comunitat, en forma de donatiu físic o amb la prestació de serveis. En canvi un Fill Il·lustre, encara que sigui un gran intel·lectual, o artista, o escriptor… potser no hagi fet res mai per la seva pròpia comunitat. És a dir, no consider menys important un Fill Predilecte que un Fill Il·lustre.
    El que vaig dir, i ho mantenc, és que no hi ha cap element en la biografia de Gabriel Carrió que permeti considerar-lo il·lustre, i això no és per modificar la història, sinó perquè ho veig així.
    De banda aquesta petita polèmica, t’he de dir que jo era un bon amic d’en Joan, el teu marit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.