La cançó en català de la setmana (100) – Sopa de Cabra-Podré tornar enrere

Si em demanessin uns concerts de festes de poble que em portin els millors records de la meva adolescència, puc assegurar sense cap dubte que diria els de Sant Llorenç.

A les festes de Sant Llorenç fou a on vaig escoltar per primera vegada a: Els Pets, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Cris Juanico, Gossos, Tomeu Penya, Cris Juanico… i tants i tants d’altres grups de música excel·lents (i això només comptant els que canten en el nostre idioma).

Però d’un temps cap aquí, tot i tenir el mateix equip de govern, sembla que les tornes s’han girat. Sant Llorenç des Cardassar que, juntament amb Felanitx, era la referència musical de l’estiu, ha passat a ser una concentració de tres dies de concerts de versions dels anys 70-80. No em mal entengueu, no dic que no m’agradin aquests grups, però que durant aquests tres dies únicament hi hagi un tipus de música (exceptuant l’inefable Tomeu Penya i l’excelent grup local Aloma) i que d’un concert a un altre fins i tot s’hi repetesquin cançons, trob que és un excés innecessari.

I no em serveix allò de “és que ja no hi ha grups de música com abans”. Artà, Porreres, Felanitx i fins i tot Manacor -les festes de Sant Jaume eren ferestes- li han passat la mà per la cara aquests darrers anys als concerts de Sant Llorenç.

Sap bé la gent em coneix que soc persona de mirar endavant i no enyorar temps passats, però en aquest cas no he trobat cap cançó amb un títol que representés millor aquest poc interés musical dels darrers anys a les festes de Sant Llorenç.

Rius de gent
malferida corren sols
escopint el seu fracàs.

Ja vençuts,
esperaran com sempre han fet,
l’aventura d’una nit.

Mentre ploren
de ràbia i per amor
a un nom inexistent.

Mentre riuen
dins núvols passatgers
cada dia més distants.

Corren sols,
seguint pistes per trobar
el refugi de l’acció.

Un amic
que no estigui massa vist,
o una ofrena de la carn.

Que a vegades,
quan s’apaga el primer foc,
pot fer encara més mal.

I així acaben,
quan ja tot ha passat,
cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrera
quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera
quan sigui massa tard.

Podré tornar enrera
quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera
quan sigui massa tard.

Són germans
d’un camí que no ha tingut
mai sortida ni final.

Saben bé
que el futur és la foscor
i que el negre és el color.

D’una bandera,
bruta i plena de sang,
que els hi han possat a les mans.

Però no es rendeixen,
somien il.lusions fent imnes de cançons
i criden.

Podré tornar enrera
quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrera
quan sigui massa tard. (x4)

3 pensaments a “La cançó en català de la setmana (100) – Sopa de Cabra-Podré tornar enrere

  1. Som del teu parer. Tantes verbenes (a tots els pobles igual, i tots els grups igusls repetint les mateixes cançons) m’han csnsat. Per sortir i fer trui està bé però per la gent que ens agrada ansr de concerts és una llàstima.
    De totes no tota la culpa és dels ajuntaments ( que també… Ja que no arrisquen i no es compliquen la vida) també nostra pq per exemple qualsevol verbena du més gent q els grups professionals i contrastats que contracten la bona gent de renou col.lectiu de Manacor

    • No estic amb tu. No hi ha la mateixa gent a les berbenes que quan hi ha grups de qualitat.
      Però no tot es basa en que hi hagi més gent o més poca, des dels ens públics s’ha de vetllar per construir un bon model musical. I duent gairebé únicament grups de versions no crec que sigui l’adient.
      Per posar un exemple (tot i que potser no sigui comparable), si volguessis dur molta gent al poble just mancaria que hi duguessis qualsevol personatge dels que hi surten a programes de la premsa rosa. Estaria estibat de gent, però penses que seria un bon model a seguir?

      • No m’has entès empermí. I mira que havia ressenyat que era del teu parer je je.
        Jo també vull concerts no verbenes i no m’importa que hi hagi més gent o manco. Preferesc risc, qualitat, escoltar música original.

        Ara bé t’agradi o no du més gent verbena que un concert de qualitat (a no ser que sigui un d’aquests grups de radiofórmules). Te repetesc lo de renou col.lectiu? Però com tu dius no tot és el núemro de gent … Amb això coincidesc amb tu

Respon a Pau Quina Jaume Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.