Ahir horabaixa es va celebrar el ple teòricament més important de l’any, ja que s’havia de decidir en què s’havien de gastar els dobbers durant tot l’any que ve. Si ho haguéssim de jutjar per la quantitat de públic que hi va assistir, ningú no ho diria, que fos tan important, perquè només vàrem esser quatre els interessats: dos periodistes de la part forana (una atlota del Calamillor7 i jo) i dues persones “normals”, na Laura, que em va confessar que encara tenia el mono de la informació, i en Pasqual, que no va poder resistir tota la sessió i se’n va anar abans d’acabar.
-O no són normals es periodistes?
-No sé què vols que et digui…
Els regidors, per les cares que feien, semblava que també havien comparegut com a per força i no semblava que s’ho passassin gaire bé, fins i tot crec que si no haguessin fet un gran esforç n’hi hauria hagut qualcun que hauria pegat una becadeta. Cadascú s’entretenia així com podia: uns s’aguantaven la cara amb la mà plana, altres xiu-xiuejaven entre elles sense escoltar el que deia en Mateu, algun s’entretenia amb el mòbil… Després del resum que va fer el batle de les diferents partides –que va durar prop de mitja hora– fins i tot na Manuela, mirant-me a mi, va comentar que no sabia si els assistents s’haurien temut de res.
-I què diuen, es Pressuposts?
-Val més que ho miris a s’article que ha publicat avui na Joana Maria o que esperis es comentaris que cada any sol fer en Lluc.
-Idò no ho pagava fer sa crònica!
-Espera, que també xerraren de sa Sala Rigal, sa Casa de Cultura o s’Espai 36, que ja no sé quin nom li arribaran a posar.
-O encara no s’han aclarit?
-Sa veritat és que no ho sé. Jo em pensava que sí, però es batle va esmentar nou vegades sa Sala Rigal i na Manuela, set, o sigui… També és ver que en Mateu, a lo darrer, va dir que es nom seria definitivament Espai 36.
Posaren aquest punt a l’orde del dia perquè han hagut de fer algunes modificacions al projecte, cosa que ha suposat l’augment del cost en prop de 200.000 euros. El batle va dir que la modificació més important (84.000 euros) va esser deguda a què durant l’excavació trobaren roques molt fortes i que en intentar capolar-les es produïen unes vibracions que feien perillar les estructures de les cases veïnades, per la qual cosa decidiren solucionar-ho a base de ciment expansiu. També va fer pujar el cost en 39.000 euros la construcció d’un magatzem a la banda del Carrerillo, que no tenien previst; la resta de l’augment correspon a diverses partides relacionades amb les mesures contra incendis, a la sortida de les pluvials, als sistemes de ventilació, a la pintura, a les mesures de seguretat, a l’acústica…
-A què?
-A s’acústica!
-A què?
-A S’ACÚSTICA!!!
-Bé, no hi importa que cridis tant… Hi va estar d’acord s’oposició?
-No. Na Manuela se va queixar des tracte que havia rebut per part de s’arquitecte municipal, a qui va acusar d’adoptar una actitud prepotent i xulesca. Tampoc no va estar d’acord amb s’augment des pressupost de ses obres, exceptuant lo des ciment expansiu, i va dir que es projectes no s’han de modificar quan ja estan fets, sinó abans de fer-los.
En Colau Bordal, supòs que amb una certa ironia, va comentar que un augment del 8% tampoc no era tan exagerat, sobretot si el comparam amb els que han tengut aquests darrers anys molts dels projectes de la Comunitat Autònoma o de l’Estat espanyol.
-Que devia fer referència an es de Calatrava, sa M30 de Madrid o es Palma Arena?
-A tu què te pareix?
No entenc sa poca assistència a aquests plens, és molt més entretengut que mirar sa tele a sa camilla.
No hi estic gens d’acord… No pel que fa a la tele, aquí coincidim, sinó pel format dels plens. No és gens atractiu pel públic (els plens en general, no només els de St Llorenç), és massa rígid, poc donat al debat, al final tots voten a la una com a robots (govern i oposició) sense excepcions (impossible que tots pensin igual de tots els temes). De fet, n’hi ha que al final ni se’ls ha sentit la veu, només alcen i baixen el braç. Només al torn de precs i preguntes la cosa s’anima un poc i se deixen de tantes formalitats i rigidesa, però a Sant Llorenç tenim el vici d’atacar-nos i fer-nos la traveta mútuament més que debatre i aportar.
A tall d’exemple basta mirar el que diu el propi Pep a la crònica:
– “fins i tot crec que si no haguessin fet un gran esforç n’hi hauria hagut qualcun que hauria pegat una becadeta”. Si ells mateixos, teòricament subjectes actius del ple, s’avorreixen ves tu per on el públic passiu.
– “Després del resum que va fer el batle de les diferents partides –que va durar prop de mitja hora– fins i tot na Manuela, mirant-me a mi, va comentar que no sabia si els assistents s’haurien temut de res.” No importa afegir res més, no?
Com a públic passiu te diré que no me vaig avorrir i crec que vaig entendre tot el que varen exposar.
Potser si hi haguessis assistit… 😉
Hi he anat més d’una vegada Laura, així que no parl de bades. De totes maneres, el teu company Pep per la crònica veig que no s’ho va passar tant bé com tu je je.
Però ja ho diuen sobre gustos no hi ha res escrit… encara que tan de seients buits alguna cosa deuen indicar, no?
Em podria especificar, senyor President, a quin paràgraf s’esmenta que el cronista no s’ho va passar bé?
Quant als seients buits, vol dir vostè que els llorencins ja sabien que el ple seria suposadament avorrit?
Ah! I sobre gustos, amb perdó, sí que hi ha cosa escrita.
Senyor Cronista la seva crònica precisament no transmet alegria ni diversió. Si bé és vera que en cap moment dius directament q t’avorreixis tampoc dius el contrari i sí dius en canvi que els protagonistes (els polítics) s’avorrien d’allò més… I encara és el dia que vagi a una conferència, classe o el que sigui que qui ho fa s’avorreix i els que escolten no ja ja ja (i t’ho diu un professor). A això encara hi has d’afegir la mitja hora del batle de resumir oralment tot un pressupost d’un any (q és humanament impossible i així t’ho va fer constar na Manuela).
Ningú més que tu sabrà si s’ho va passar bé o no, però me sap greu la teva crònica precisament no ho denota, ans al contrari no convida molt a assistir als plens ji ji ji.
Sobre que si la gent ja sabia que el Ple seria avorrit abans d’anar-hi, idò sí, de fet són tots iguals i aquest és un dels problemes precisament. Estan tan prefixats i preestablerts que no deparen cap sorpresa (excepte algun prec i pregunta).
Respect que vos agradin els plens, però haureu d’admetre que a gran part de la població no els agrada aquest format. Si fins i tot els propis polítics s’avorreixen (o no recordau el famos candy crush?). Me podeu dir que la política no interessa, però no ho veig així. Mirau com el debat de l’altre dia entre Ciudadanos-Podemos.Psoe va tenir audiència o cada diumenge el debat de la Sexta, en canvi la retransmissió dels Plens de l’Estat per La 2 no en tenen ni la meitat. Serà cosa del format? Reflexionau-hi….
Lo millor dels plens és la crónica de després, no em perdo ni una!
això és ben vera jo tampoc