Encara record una de les primeres visites que de jove féu a Barcelona. Els meus cosins grans, un vespre, em digueren si me feia ganes anar a Badalona a escoltar un tal Raimundo Amador…

• Qui?

• Raimundo Amador… exPata Negra.

• I això que no és molt “gitaneo”?

• Vine i ho veuràs…

I efectivament va ser un poc “gitaneo”, mesclat amb blues del bo, i de fet encara record la cara que em va quedar de veure les excel·ències d’aquell home amb la guitarra (Saturnina li deia). Això se diu  llevar els prejudicis a cop de guitarra.

Per això avui per canviar un poc de registre us present aquest mestre de la guitarra que potser no faci les lletres més treballades del món, però que ho supleix amb un maneig de les cordes extraordinari. Amb tots vosaltres…  Ay que gustito pa mis orejas, segurament una de les seves composicions de més èxit: