Vist des de fora sembla que els darrers moviments polítics que veim entre Psoe i Ciutadans (reunions, pactes, fulles de ruta…) són simples focs artificials que tanmateix ens duran a unes noves eleccions per juny. O almanco a mi no me surten els comptes.
Psoe i Ciutadans diuen que han arribat a un acord, però també saben ben bé que no els basta (supòs que saben sumar) i que els vots del PP els Psoe els rebutajrà segur, i els de Podemos seran igualment rebutjats per Ciutadans. Així les coses, per què tanta festa per l’acord, per què exhibir-lo tan triomfalament? Jo a darrere només hi veig una estratègia electoral… Com si volguessin enviar, de manera simplificada i descodificada, el següent missatge: “Mirau, ciutadans, nosaltres hem estat capaços d’arribar a un acord, ens hem esforçat… potser si a les properes eleccions ens donau un parell de vots més ens bastaria, a Psoe i Ciutadans, per arribar a un govern estable que tant anhelau i no haver de fer ja pus eleccions que ben farts estau”. Així, el Psoe es podria distanciar del seu enemic a l’esquerra, Podemos, i Ciutadans, del seu enemic a la dreta, el PP. Ells saben que si es repeteixen eleccions la gent potser no voti el mateix i cerqui un vot útil que formi un govern estable. I en aquesta carta juguen… clar és que després una cosa són les intencions i després els resultats reals (vull dir que està per veure que aquesta estratègia tengui efecte).
De totes maneres també me puc equivocar, com en el cas català, que a darrera hora i de manera surrealista i estrambòtica es va arribar a un acord que poca gent ja esperava. I és que el món de la política guarda camins inescrutables…