Maria Antònia Salvà de Sa Llapassa. Filla d’una família de terratinents de Llucmajor, va néixer a Palma l’any 1869 i morí l’any 1958 a Llucmajor, poble on passà la seva infantesa després de la mort de la seva mare.
Està considerada com la primera poetessa moderna en llengua catalana. La seva poesia es basa en el fet quotidià relacionat amb el món de la ruralia mallorquina. Pertany a la denominada Escola Mallorquina. Poetessa i traductora obtingué la palma d’Or dels Jocs Florals de Barcelona de l’any 1897, el Premi dels Jocs Florals de Palma de l’any 1904, l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Palma de l’any 1910 i la Viola d’Or dels Jocs Florals de Badalona de l’any 1916.
La seva obra poètica és molt àmplia:
- Jocs de nins
- Viatge a Orient (1907)
- Poesies
- Espigues en flor
- La rosa dins la neu
- Mistral
- De cara al pervindre. Mireio
- El retorn
- Llepolies i joguines
- Cel d’horabaixa
- Lluneta del pagès
CEL D’HORABAIXA
Sota el cel d’horabaixa que l’empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d’un remoreig que no s’apaga encara;
d’un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i és passió.